Per la Setmana Cultural, l’Ousman Umar, nascut a Ghana, va oferir una xerrada als alumnes de quart d’ESO, en què va explicar el viatge des del seu país natal fins a Europa a la recerca d’una vida millor.
L’Ousman va néixer a Ghana. Al seu país l’any de naixement no és tan important com el dia de la setmana. Ell afirma que va néixer un dimarts, sap que té 25 anys , per que en arribar a Canàries li van fer la prova del cartílags dels ossos que diu els anys que tens aproximadament. Amb uns deu anys marxa del seu poble natal, a la capital per aprendre soldadura. Amb 14 anys marxa de Ghana a Líbia, amb 46 companys més, dels quals només 6 van arribar a travessar el desert. Allà es trobà que no tenia prous diners per fer el viatge cap a Europa i es va veure obligat a quedar-se un temps per treballar i guanyar més diners.
Per d’emprendre aquell viatge, uns individus els van assegurar que els portarien en cotxe per travessar el desert, però a la meitat del camí els van abandonar amb l’excusa d’anar a buscar aigua i gasolina per al cotxe. Els van deixar sols enmig del desert. L’única sortida per continuar vius era confiar en un noi que els va assegurar que sabia passar el desert. Però els va fer xantatge. Els havia de pagar diners per continuar. Van estar 21 dies caminant pel desert, a les nits s’enterraven dins de la sorra per que feia molt de fred.
Es van adonar que aquell noi era un estafador. Ho van pensar en comançar a trobar gent morta. Entre tot el grup decideixen matar l’estafador, però els enganya i aconsegueix escapar. L’Ousman assegura que va sobreviure perquè per no veure la gent morta va passar per darrere d’una roca on hi havia un home mort amb una cantimplora d’aigua. Aquella aigua el va salvar. Un cop arriben a Líbia la seva intenció és anar a la capital, però com no tenen diners, han d’anar de ciutat en ciutat, de poble en poble buscant treball. En arribar al primer poble, un poble musulmà, les dones no podien parlar amb els homes que no fossin el seu marit. Per aquest motiu els que els van atendre van ser els nens del poble. Van haver d’intercanviar les poques coses que els quedaven, que eren les carteres i poques coses més. Les van canviar per aigua i menjar. Al final després de treballar en diferents oficis i aconseguir els diners suficients, aconsegueix agafar una pàtera i arribar a las Illes Canàries.
Allà li fan la prova als cartílags dels ossos i identifiquen la seva edat, entre el 17-18 anys d’edat. A les Canàries resideix en un internat. Li fan una sèrie d’entrevistes per saber si venia a Espanya a través d’una màfia i van determinar que no. Llavors la Creu Roja li entrega un document en què diu que el govern espanyol sap de la seva existència al país. També li dóna un bitllet de tren, menjar i aigua i li pregunten en quina comunitat vol residir. Ell contesta que “a Barça”, que era l’únic que coneixia del nostre país. Perquè havia vist un partit de Champions mentre era a Líbia. Després d’una bona estona els de la Creu Roja van interpretar que volia anar a Barcelona.
El primer dia a la ciutat diu que se sentia com un home lliure a Europa i no es va preocupar d’anar a la Creu Roja a demanar ajut. Per això, el primer dia va dormir al carrer. Al matí, es trobava pel carrer quan va pensar a parlar amb una dona que passava perquè l’ajudés. Ell intentava parlar amb la dona en anglès però la dona no en sabia.
Llavors ella va tenir la bona pensada d’agafar l’Ousman i emportar-se’l a un lloc més tranquil per trucar al seu marit que si sabia parlar anglès. Aquest matrimoni que l’ajuda és qui s’acaba convertint en els seus pares.
La dona el va convidar a prendre una Coca-Cola a un bar i després li va dir com arribar a la Creu Roja, li va donar un bitllet de metro, deu euros i el seu telèfon mòbil. Als tres dies d’estar el van enviar a dormir a un poliesportiu que era un centre per a gent sense sostre. Li van comunicar que no podia dormir més allà perquè l’havien obert només per una setmana perquè feia molt de fred.
L’Osman va comentar la seva situació a la dona que l’havia ajudat, que es diu Montse. Ella li proposa acollir-lo.
Actualment, tot i tenir treball, ha estudiat fins a segon de Química, i actualment Gestió empresarial. L’Ousman col·labora amb un ONG de Ghana per ajudar els nens del seu país perquè no hagin de passar per la mateixa situació que ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada