Etiquetes

dilluns, 25 de febrer del 2013

Barcelona es prepara per al gran esdeveniment de l’any: els X GAMES


El proper mes de maig aterraran a Barcelona els esportistes que toquen poc de peus a terra.



Es tracta dels X Games, els considerats els Jocs Olímpics dels esports extrems.
 Per primera vegada des de la seva creació fa 18 anys, sortirà de Los Angeles per celebrar-se a altres ciutats del món. Una d'elles serà Barcelona que acollirà del 16 al 19 de maig una d'aquestes proves i durant tres anys.

Els esports que es realitzaran aquest any són:

 Moto X
La major competició mundial de moto freestyle en la qual els riders s'enfrontaran a un complex circuit de terra amb una varietat de salts per a demostrar qui és el millor.

 BMX
A la instal·lació Street es simularan elements característics d'aquesta disciplina com escales, baranes i cornises de formigó.

 Skateboard

Els millors atletes del món buscant convertir-se en reis de la seva disciplina. Per guanyar l'or en Skate Street, abans hauran de classificar-se per a la lluita de les medalles.

 RallyCross

Per primera vegada es podrà presenciar una cursa de RallyCross a l'Estadi Olímpic. Cotxes sobrevolant a altres, espectaculars salts, gran nivell de conducció .





                                                                                                                                    Jauad Iskalli

divendres, 22 de febrer del 2013

Un museu arqueològic sota l'aigua


Sobre l’ any 303 aC la ciutat d’Alexandria, a l’antic Egipte, va patir els fenòmens de la liquació. Això va succeir pel corriment provocat per la inestabilitat del pendent on estava situada la ciutat. Aquest fet va produir que tots el palaus i els monuments desapareguessin sota l’aigua. Això, unit als tsunamis i sismes submarins que han passat després, van fer que tot el perfil de les coses canviessin i part d’Alexandria estigui sota l’aigua, on fa anys que venen trobant restes d’aquesta cuitat.


Jacques Rougerie és l’arquitecte francès que ha planejat fer un museu sota l’aigua a la ciutat d’Alexandria. Des del qual es podrien contemplar totes les restes i tresors que encara hi queden, amb una superfície de uns 22.000 metres quadrats i amb una profunditat de 7 metres. L’arquitecte calcula que podria tenir uns tres milions de visitants a l’any. El lloc que ha proposat Rougerie, està a prop de la Biblioteca d’Alexandria, on es creu que van passar els seus últims moments Cleòpatra i Marc Antoni. L’ arquitecte francès ja ha realitzat altres centres culturals relacionats amb l’aigua, per exemple, en va crear un a Okinawa, Japó.
Sota aquestes aigües s’ han trobat esfinxs, estàtues i restes de naufragis pertanyents a grecs i romans. Rougerie proposa un museu marí i terrestre, per a que el visitant pugui admirar la quantitat de tresors que hi ha a l’aigua, des d’un edifici envoltat de quatre grans estructures similars als vaixells antics que navegaven pel Nil. Les naus de vidre estarien il·luminades per llums blaus disposats en diverses perspectives. Aquest museu comunicaria amb el museu terrestre .
 


El cost del museu encara no ha sigut determinat i els fons econòmics no estan assegurats. La construcció marina costa molt i pot tenir més problemes tècnics.


La UNESCO,estaria d’acord amb el projecte, ja que es considera que les peces arqueològiques han de seguir on estan, per tal de respectar el context històric.


                                                                            Antonella Pandiella 

Aprenem a fer sabó!



Una mica d’història…

La preparació del sabó és una de les  reaccions químiques més antigues que es coneixen; probablement la segona, després de la fermentació del most per obtenir el vi.
Els grecs i els romans ja el coneixien –s’han trobat restes d’una fàbrica de sabó a les excavacions de Pompeia- i segurament el feien servir com a cosmètic.
Més tard i durant segles, l’elaboració del sabó va esdevenir una feina casolana en què s’utilitzaven com a matèries primeres cendres vegetals i greixos animals o vegetals.
A la segona meitat del segle XIX, quan el químic belga Solvay va descobrir el mètode per obtenir sosa a un bon  preu, es va industrialitzar el procés de fabricació del sabó i es va popularitzar el seu ús.
Actualment es coneix a la perfecció el procés químic de formació del sabó; això ha fet que la indústria sabonera hagi millorat la seva tecnologia i la qualitat dels productes. Avui dia podem trobar sabons de tota mena: de tocador, per a nadons, farmacèutics, desinfectants, etc.

El sabó que faràs és el “de tota la vida”. A base de proves els antics “mestres saboners” van descobrir la recepta i avui dia encara és l’eina més eficaç per treure les taques de greix de qualsevol teixit.
 

Que necessitem…
- 500 ml d'oli d'oliva
- 500 ml d'aigua
- 85 g de sosa càustica
- un recipient de plàstic (galleda)
- una caixa de cartró o plàstic per fer de motllo
- un bastó de fusta per remenar
- guants de plàstic o de goma.

 
Procediment
1. Prepareu un motlle amb una capsa de cartró i poseu-hi un plàstic per dins. També es pot utilitzar qualsevol capsa de plàstic.
2. Dissoleu la sosa amb l'aigua dins de la galleda o recipient de plàstic. Remeneu a poc a poc vigilant que no us esquitxi la dissolució.
3. Un cop dissolta la sosa, deixareu refredar una mica la solució (la sosa escalfarà molt l'aigua). Tot seguit heu d'abocar-hi l'oli lentament i anar removent sense parar i sempre en el mateix sentit, fins que  es faci unamassa pastosa i homogènia. Pot ser que quedi un líquid que no formarà sabó. És la glicerina barrejada amb l'aigua i restes de sosa. Llença'l, amb cura de què no caigui el sabó.
4. Quan vegeu que el sabó ja és una massa consistent, aboqueu-lo al motlle i aneu pressionant amb la mà, de manera que es distribueixi per tota la capsa i acabi de deixar anar el líquid sobrant.
5. Deixeu reposar el sabó unes hores fins que estigui dur (però no sec) i després el podreu tallar a trossos de la mida que vulgueu. Abans de fer-lo servir s'ha de deixar assecar uns dies i ja el tindreu llest per rentar la roba!!

Tamara Soria

   

dilluns, 18 de febrer del 2013

Missatges subliminals











Aquesta famosa imatge ens mostra la boca del camell amb forma de l'òrgan sexual femení, i el más, en masculí.
No és casualitat que Camel sigui la marca de cigarrets més venuda als EUA ...









 Què són els missatges subliminals?

Són els missatges que ens arriben de forma inconscient.
Els individus que els rebem, no ens adonem que ens afecten.


ELS INICIS DE LA PUBLICITAT

Els orígens de la publicitat es remunten a l'antiguitat. Es pot dir que fa 25.000 anys, després de l'edat paleolítica, comencen a reconèixer les primeres dades de la publicitat en aparèixer la màgia, la religió i les pintures rupestres.
Un dels primers mètodes de publicitat consistia en pintar els anuncis en els murs. Els arqueòlegs han trobat nombroses mostres d'aquesta tècnica, especialment en l'antiga Roma i en Pompeia. Un anunci desenterrat a Roma informa sobre un terreny posat a la venda i un altre trobat en una paret de Pompeia anuncia una taverna situada en una altra ciutat. Un altre mètode de publicitat, o més aviat propaganda política, era el marcatge de les monedes amb la cara de l'emperador ja que d'aquesta manera el governant seria conegut pels seus súbdits i amb això seria més familiar, per la qual cosa tornaria a ser elegit en les pròximes eleccions amb més facilitat.


 
     


















                                                                     Laia Atik

Stop Motion, una manera diferent de fer video.


L'stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui.
L’origen d’aquesta tècnica es desenvolupa amb la pròpia història de la cinematografia. Es destaca un espanyol ‘’Segundo Víctor Aurelio Chomón y Ruiz’’, conegut com Segundo de Chomón, es qui va crear aquesta tècnica de fer les pel·lícules.
Es  desenvolupen animacions en stop motion força interessants amb altres materials, com ara la sorra, els retalls de paper o els guixos    sobre terra i parets. Podem definir aquesta manera de fer riure i que sigui entretingut com l'animació en estat pur, degut a que es construeix el moviment foto a foto manipulant l'objecte amb les pròpies mans de manera progressiva, cap endavant, cap enrrere.


 Rhett i Link.
 
Rhett McLaughlin i Link Neal, dos joves estudiants de l’escola de primària de Buies Creek l’any 1985 (Califòrnia). A l'edat de dotze anys, van escriure un guió titulat «gutless Wonders».Es van fer famosos per pujar vídeos a Internet. Els vídeos estaven creats foto a foto. Van tenir la idea de unir-se al mon del You tube, pujant tots els vídeos que formaven, i cada vegada es van fer més famosos perquè la gent es va interessar, ja que són uns dels nois que millor ho fan. Cada vegada que creen una animació es canvien de roba més de 200 vegades. Mcdonal’s va contactar amb ells perquè fessin un video fent publicitat. A dia d’avui aquests dos estudiants són molt famosos i els seus vídeos de You Tube estan navegant per la xarxa, cada vega-
da més sol·licitats amb mes  d’un milió de 
seguidors.

                                                         



Canal de youtube de Rhett i Link.
https://www.youtube.com/user/RhettandLink


Enllaços d’stop motion.
https://www.youtube.com/watch?v=4Ppln6Q19Cs

https://www.youtube.com/watch?v=2_HXUhShhmY

https://www.youtube.com/watch?v=_IVgo9WEUEc




 Laura Rusiñol