Sobre l’ any 303 aC la ciutat d’Alexandria, a l’antic Egipte, va patir els fenòmens de la liquació. Això va succeir pel corriment provocat per la inestabilitat del pendent on estava situada la ciutat. Aquest fet va produir que tots el palaus i els monuments desapareguessin sota l’aigua. Això, unit als tsunamis i sismes submarins que han passat després, van fer que tot el perfil de les coses canviessin i part d’Alexandria estigui sota l’aigua, on fa anys que venen trobant restes d’aquesta cuitat.
Jacques Rougerie és l’arquitecte francès que ha planejat fer un museu sota l’aigua a la ciutat d’Alexandria. Des del qual es podrien contemplar totes les restes i tresors que encara hi queden, amb una superfície de uns 22.000 metres quadrats i amb una profunditat de 7 metres. L’arquitecte calcula que podria tenir uns tres milions de visitants a l’any. El lloc que ha proposat Rougerie, està a prop de la Biblioteca d’Alexandria, on es creu que van passar els seus últims moments Cleòpatra i Marc Antoni. L’ arquitecte francès ja ha realitzat altres centres culturals relacionats amb l’aigua, per exemple, en va crear un a Okinawa, Japó.
Sota aquestes aigües s’ han trobat esfinxs, estàtues i restes de naufragis pertanyents a grecs i romans. Rougerie proposa un museu marí i terrestre, per a que el visitant pugui admirar la quantitat de tresors que hi ha a l’aigua, des d’un edifici envoltat de quatre grans estructures similars als vaixells antics que navegaven pel Nil. Les naus de vidre estarien il·luminades per llums blaus disposats en diverses perspectives. Aquest museu comunicaria amb el museu terrestre .
El cost del museu encara no ha sigut determinat i els fons econòmics no estan assegurats. La construcció marina costa molt i pot tenir més problemes tècnics.
La UNESCO,estaria d’acord amb el projecte, ja que es considera que les peces arqueològiques han de seguir on estan, per tal de respectar el context històric.
Antonella Pandiella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada