SORTIDA AL MARENOSTRUM del alumnes d'Informàtica

El passat dimarts 12 de febrer del 2013 es va realitzar un sortida amb els alumnes de 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i xarxa (SmiX). Vam anar a visitar el supercomputador Marenostrum que es troba a les instal·lacions de la UPC, concretament, Barcelona Supercomputing Center- Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Van realitzar la sortida 7 alumnes i 2 professors (Oriol Trillas i Neus Budesca).

El superordinador Marenostrum està situat en una antiga capella anomenada “Torre Girona” de 120 metres quadrats. Fins a la data de la visita, tenien el supercomputador Mare nostrum 2, que havia sigut el més potent d'Espanya els últims sis anys, i havia donat servei a 100 empreses dels sectors de la energia i la informàtica. Actualment, tenen el Mare nostrum 3, on s'han invertit 22, 7 milions d'euros, la qual cosa ha representat que aquest ordinador està en el lloc 36 entre els més potents del món. Segons el TOP 500, ha pujat en el ranking 399 llocs després de la seva actualització a finals d'any 2012. El marenostrum 3 ha multiplicat per 10 la potència de càlcul. Pot realitzar més de mil bilions d'operacions per segon. Aquests càlculs permeten als científics investigar des del canvi climàtic fins a la medicina personalitzada. Aquesta nova màquina superarà 1.000 teraflops (o un petaflop, unidat equivalent a mil bilions d'operacions por segon). 

Quan vam entrar a la zona de la capella ens van amenitzar la visita amb música gregoriana que va fer més la visita agradable. Aquest supercomputador es posa al servei de tot Europa i una comissió decidirà quins projectes a nivell europeu accepten.  

Les curiositats que vam extreure de la visita van ser: El canvi de refrigeració ha permès reduir el cost de la despesa energètica que fins l'any anterior era d'un milió d'euros anuals. Aquest supercomputador està destinat bàsicament a la recerca en diferents àmbits, com ara: astronomia, biomedicina, física, enginyeria, ciències de la computació, química, la seqüència del genoma de la leucèmia... 

Un cop acabada la visita, vam anar a veure el museu de la informàtica de la FIB en la UPC, on ens van explicar els orígens del ordinadors a través de les diferents màquines que disposaven. Com a curiositat, vam veure portàtils que porten mani-vela per generar electre, els primers dispositius d'emmagatzemament com les targetes foradades, els primers ordinadors amb impressores gegants, etc.

                                                                                                                                                                                                                     Elina Nykolaychuk

Violència induïda?

 
 Tots estem influenciats pels mitjans, i per les altres persones que ens envolten, però fins a quin punt arriba aquesta influència?    

  Els joves són més propensos a rebre tot tipus d'informació i acollir-la com a bona, per això en moltes ocasions les grans empreses s'aprofiten d'això amb propaganda fraudulenta o malversació d'informació.
Arran d'això els videojocs són part del dia a dia dels joves, dedicant aquests hores i hores del seu temps.
En molts casos jocs comuns estan plens d'assassinats, violacions i vandalisme en general entre altres, però exerceixen els videojocs una influència més gran de l'adequada?

 

Al meu parer hi ha coses més greus en la nostra societat com el maltractament, el bulling, la caça, trastorns o l'educació a casa que fomenten la violència en els éssers humans.
Pot ser que agressivitat en els mitjans àudio visuals sigui un agreujant en el desenvolupament d'una persona, però no crec que sigui definitiu per crear  -la

És important construir una societat amb valors humans i comprendre que els videojocs són simples mitjans d'entreteniment.

                                                                                                                                   Guadalupe Briceño

HO SABIEU TOT SOBRE ELS PREMIS ÓSCAR?

Desprès de vuit dècades la gran cerimònia dels premis Óscar segueix triomfant tant com abans.

Els premis Óscar són uns guardons concedits per l’excel·lència cinematogràfica, atorgats anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia.   La primera cerimònia de premis va tenir lloc el 16 de maig de 1929, a Los Angeles.

Les persones que eren condecorades rebien el seu premi per tots els treballs realitzats en una categoria específica, però a partir de la quarta cerimònia això va canviar i les persones van començar a ser reconegudes per una actuació en particular, en una sola pel·lícula. 

El veritable nom del premi Óscar, és Premi de  l’Acadèmia al Mèrit, encara que normalment se li diu “estatueta”. 

Està fet d’or, té uns 34 centímetres d'alçada i 3,85 quilograms de pes. Mostra a un cavaller nu, el qual manté els braços creuats sostenint una espasa sobre un rotllo de pel·lícula de cinc radis.

Aquests cinc radis representen les branques originals de l'AMPAS (Academy of Motion Picture Arts and Sciences): actors, escriptors, directors, productors i tècnics.                                                                                       

Respecte al seu nom té moltes versions. La primera és la de l’actriu, Bette Davis, que diuen que l'estatueta va ser anomenada en honor al seu primer marit, Oscar Nelson. Una segona versió va tenir origen al 1931, quan la secretària executiva de l'Acadèmia, Margaret Herrick, va veure per primera vegada el premi i va fer una referència amb el seu «oncle Óscar». Una última versió es va originar amb Eleanor Lilleberg, secretària executiva de Louis B. Mayer, que quan va  veure l'estatueta exclamà: «s'assembla al rei Óscar II!».    

Han estat tres vegades les ocasions en les que s’han interromput els premis Óscar. La primera al 1938, quan unes inundacions a Los Angeles van provocar el seu retard una setmana.

La segona al 1968, per respecte a Martin Luther King, el seu funeral tenia lloc l'endemà dels premis. I l'ultima al 1981, per l'intent d'assassinat del president Reagan, es van retardar un dia.   

Després de tantes dècades i tants canvis, els premis tenen 24 categories que corresponen a tants tipus de treball cinematogràfic.

Alguns nominats als Óscar d’aquesta 85a edició han estat:

- Com a millor pel·lícula: Amor, La vida de Pi, Argo, Lincoln, Bèsties del sud salvatge, El costat bo de les coses, Django desencadenat, La nit més fosca i Els miserables.                                                                                       Guanyador: Argo de Ben Affleck.

- Com a millor director: Michael Haneke, per Amor; Benh Zeitlin, per Bèsties del sud salvatge; Ang Lee, per La vida de Pi; Steven Spielberg, per Lincoln; David O. Russell, per El costat bo de les coses.                                            
Guanyador: Ang Lee - "La vida de Pi".

- Com a millor actor: Bradley Cooper, per El costat bo de les coses; Joaquin Phoenix, per The master; Daniel Day-Lewis, per Lincoln; Denzel Washington, per El vol; Hugh Jackman, per Els miserables.                                            Guanyador: Daniel Day-Lewis - "Lincoln".

- Com a millor actriu: Jessica Chastain, per La nit més fosca; Quvenzhané Wallis, per Bèsties del sud salvatge; Jennifer Lawrence, per El costat bo de les coses; Naomi Watts, per L'impossible; Emmanuelle Riva, per Amor.           
Guanyadora: Jennifer Lawrence - "El costat bo de les coses".

Seth MacFarlane va ser el presentador de la cerimònia dels Óscar d’aquest any. El creador de Pare de família,  va prendre el lloc de Billy Crystal.

Isabel Hernández