Un nou cànon de bellesa

 Thigh Gap, la nova

obsessió adolescent pel cos.

Això cada vegada és més preocupant. Les adolescents tenen una excessiva obsessió pel seu cos, que els ocasiona trastorns com la bulímia o l’anorèxia nerviosa. Fa un temps va ser el fet de marcar l'os de la clavícula, posar en relleu totes les costelles o deixar al nu l'os del maluc i avui un forat entre les cames, anomenat ‘’Thight gap’’. Una nova tendència estètica entre les adolescents que ha revolucionat les xarxes socials.
Es tracta d’aconseguir una separació entre les cames mentre es mantenen les cames juntes. Algunes pensen que com més ampli millor.
Les noies creuen que això augmenta el seu atractiu, algunes diuen que simbolitza la forma corporal ideal . Es pot posseir de forma natural, no es considera que tinguis un problema de nutrició, és qüestió de la teva constitució.
Les adolescents fan qualsevol cosa per aconseguir aquesta separació.  dietes extremes, dejuni forçat a base d'aigua o d'aigua i llimona, ingesta de cotó per saciar la gana, activitat física constant per tonificar els glutis, o fins i tot cirurgia plàstica són alguns dels mètodes més utilitzats per les que volen aconseguir unes cames més primes. Tot i que moltes fan totes aquestes coses i més no totes podran aconseguir-ho perquè no depèn de la grossor de les cames sinó la forma dels malucs.
El thight gap no deixa de ser una perillosa tendència, per culpa de  d’uns cànons de bellesa absurds i possiblement perjudicials.
Aquesta nova moda no sabem si va ser ocasionada per una passarel•la de Victoria’s Secret o perquè alguna noia va estendre el rumor que amb això es sentia millor.  

Tots hem sentit parlar de com han anat canviant els cànons de bellesa però, quants som realment conscients de la influència negativa  que aquests poden tenir en el comportament dels joves?

Daniela Puente

Tots volem un món millor

Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi, són dues persones que lluiten a  favor dels drets dels infants. Gràcies a això han guanyat un premi Nobel el 2014.

Malala Yousafzai va néixer a Pakistan el 12 de juliol de 1997. Es una estudiant i activista.

Guanyadora del Premi Nobel de la Pau en 2014, és la més jove amb aquest premi en qualsevol categoria.

Especialment coneguda per lluitar per als drets de la dona en la vall del riu Swat, situat a la província de la frontera de Nord Est de Pakistan, on prohibeixen l’ assistència a      l’escola de les nenes.

El 9 d'octubre de 2012 a Mingoran, que està situat a Pakistan. Va ser víctima d'un atemptat per la TTP(Tarjeta Transport públic), grup  terrorista, el qual, després de baixar de l’autobús escolar que conduïa el terrorista li va disparar en repetides ocasions amb una pistola impactant-li en el crani i coll, per la qual cosa va haver de ser intervinguda quirúrgicament.

Va haver de fugir del seu país i no podrà tornar mai més.

El 15 d'octubre de 2012 va ser traslladada a l'Hospital Reina Isabel de Birmingham, al Regne Unit, per    seguir amb la seva recuperació.

Kailash Satyarthi és un activista indi. Va néixer l’11 de gener de 1954. Va abandonar la seva carrera d’enginyer als 26 anys per lluitar contra el treball infantil al seu país. Ha guanyat el  premi Nobel de la pau d’aquest any. Gràcies a les manifestacions que ell ha organitzat. Les ONG han alliberat  més de     80.000 nens de l’ esclavitud a l’índia.

Aquest home ha desenvolupat campanyes  mundials sobre temes socials relacionats amb els nens. A banda del premi Nobel de la pau, ha obtingut altres premis, per exemple el premi de la llibertat, premi dels drets       humans i molts més durant la seva vida.

El seu país, l’Índia, és el país amb major incidència de nens treballadors. En altres ocasions les ONG ajuden  a pagar el deute dels pares perquè no hagin d’obligar els nens a treballar.