Etiquetes

divendres, 28 de febrer del 2014

Sortida al casal de Cunit per veure una obra de teatre en anglès



El departament d’anglès va organitzar la sortida per a l’ESO.
Després de les tres primeres  hores de classe, vam anar a veure una obra de teatre al Casal de Cunit “Dracula in love”. Feia molt de fred. L’arribada va ser 30 minuts abans. Els de segon van entrar  primer, després els de tercer i per últim els de quart.
L’obra va començar amb un actor fent ximpleries i nosaltres l’imitàvem. Es tractava d’una obra dintre d’una altra. Hi havia un actor i dues actrius. L’actor feia de James, l’actriu rossa de Sara i l’altra actriu de Meritxell. Aquests actors assajaven una obra que es deia Dràcula. James era Dràcula, Sara feia de noi i era el nuvi de Nora, Meritxell de Nora i una  voluntària del públic  era el carter.






Argument:

El nuvi va proposar matrimoni a Nora i li va regalar un anell de compromís, i la núvia li va donar el seu collaret. El nuvi va anar al castell de Dràcula perquè era el seu amic, però no sabia que era un vampir. Dràcula li va agafar el collaret i el va moure de costat a costat. El nuvi va quedar hipnotitzat, i va repetir el nom de la seva núvia, Nora. El vampir es va quedar sorprès. Volia conèixer aquella dona, i va anar al poble a veure-la. Va dir el seu nom unes tres vegades, i Nora es va espantar. El vampir se la va emportar al seu castell, per vampiritzar-la. Però quan estava a punt de mossegar-li el coll, va aparèixer el carter per donar-li una carta al vampir. El nuvi es va despertar i es va donar conta de que el vampir tenia a la seva  núvia i va agafar una estaca en forma de creu i la hi va clavar al cor i va morir. El nuvi i Nora van ser feliços per sempre. Es va acabar l’obra del Dràcula, però l’obra encara no va acabar. Seguia amb un altre final. Els actors que interpretaven al Dràcula i al nuvi, s’enamoren i es fan un petó. Vam aplaudir molt i vam fer unes preguntes als actors.

L’obra va acabar sobre les 13:00 en punt, i a l’institut vam arribar sobre 13:30.




                                                                   

                                                                                                                Alexandra Carrión i Esther Perez



 

 

Els de 3r ESO aprenen a tenir més precaució a les carreteres

A l'hora de tutoria va venir un home treballador de Bultaco abans del pati a tots els alumnes de 3r d'ESO (diferents dies cada classe, òbviament) i els va donar una xerrada d'una hora ensenyant-les a quant revisar els neumàtics, a com portar el casc, la distància que hi ha d'haver entre dos vehicles, etc. 
Després van fer un examen de deu preguntes sobre les normes bàsiques d'un ciclomotor que recordèssin. Era una hora de xerrada i una altra hora de la prova pràctica.
Després del pati els van fer un examen pràctic a l'àgora que consistia en un recorregut de quatre proves. En aquell examen pràctic els van ensenyar a pujar a un ciclomotor, a fer servir l'accelerador i el fre.

A l'examen pràctic van vindre dos persones de l'equip de Bultaco i els van ensenyar a com mantenir l'equilibri al ciclomotor i a com posar-lo en marxa. L'examen pràctic consistia en quatre proves de les quals només les podien fer una vegada cadascuna. Hi havia quatre ciclomotors.

Una vegada que han aconseguit fer moure el ciclomotor començaven les quatre proves.





A la primera prova s'havia de mirar a un punt fix mentre passaven entre dues gomes de les quals no podien tocar-les.

La segona prova era fer un zig-zag entre tres cons. Entre con i con hi havia una distància de mig metre.

La tercera prova consistia en donar una volta al voltant d'uns cons mentre miraven el con que hi havia al centre d'aquesta rodona.

I la quarta i última prova tractava de saber frenar a cada una de les proves correctament.



Aquestes proves les van fer per aprendre una mica més sobre els vehicles i tenir més responsabilitat a l'hora de tenir el carnet de conduir i així anar amb més seguretat pels carrers per tal de fomentar la precaució a les carreteres.









                                                                             Carla Sánchez Montero



dimecres, 26 de febrer del 2014

Abans de guanyar, hi ha d’haver una derrota


Al nostre institut tenim una jove karateka, l ‘Olga Gomez, alumna de 4t d’ ESO. Va començar a practicar als 6 anys perquè el seu cosí ja ho feia, i el seu pare la va apuntar per aprendre a defensar-se. Competia contra nens fins als vuit anys, després va competir amb noies. L’ Olga practica el karate al club Karate Castañeda va ser fundat l’any 2008. El gimnàs Karate Castañeda, es un club de karate federat, està situat a Vilanova i la Geltrú. És molt famós perquè va ser el primer club de karate fundat a Catalunya. El club Karate Castañeda té a molts campions com Igor de Castañeda García, Igor Montesinos, Marc Rubio, Olga Gomez, Jordi Montané, Rúben Souvenir, etc. Aquets son alumnes del gran sensey Eduardo Ruiz de Castañeda.



  
L’ entrenador de l’ Olga és l’ Igor de Castañeda. També es un dels seus referents, com en Rafael Aghayev i la Japonesa Rika Usami. Diu que a treballat molt per poder arribar a cinturó negre i gracies a això a competit al torneig d’Espanya. Ens a dit que no va tindre molt bones sensacions encara que algunes van ser bones. Les negatives van ser perquè li van pegar molts contactes a la cara i això feia que es desconcentres i va haver de retirar-se.
Al primer combat va lluitar contra Castella i Lleó i va guanyar, al segon combat contra Madrid també va guanyar, al tercer combat no va tindre molta sort va lluitar una altra vegada amb Madrid i va ser l’últim combat que va fer perquè es va haver de retirar. Les bones sensacions van ser que va poder arribar fins al campionat d’Espanya encara que no hagués guanyat.
                                                                                           Miguel Sicilia i Raquel Roman 

Bosman i l’esport



Les lligues esportives nacionals han esdevingut avorrides des de l’aprovació de la Llei Bosman.Això barrejat amb la crisis econòmica ha provocat el decreixement de les competicions d’equips col·lectius. 



Des de la temporada 95/96 el món de l’esport ha canviat molt. Els jugadors no nacionals predominen en els campionats. Però,a què és degut això? El motiu és una llei: la llei Bosman. La llei Bosman és la legislació que fa que els equips de futbol,bàsquet i,fins i tot, handbol puguin tenir tot l’equip format per estrangers, comptant pocs jugadors nacionals. Tot això va ser provocat per un jugador anomenat Jean-Marc Bosman, el qual,per un fitxatge frustrat, va queixar-se a la UEFA per tal de canviar el futbol i la seva llei sobre els jugadors no nacionals i els jugadors nacionals.

Jean-Marc Bosman

Jean-Marc Bosman,com ja dèiem abans, va ser el responsable de la llei que porta el seu nom. Va ser un jugador belga que va passar pel món del futbol sense pena ni glòria, però fora dels camps, sí que va passar a la història.     Bosman el 1990 jugava al RFC Liège, en aquell temps equip de la primera divisió de Bèlgica, i aquell mateix any acabava contracte amb l’equip.

El jugador va decidir no renovar el contracte amb el seu club perquè pensava que no li pagaven el que ell creia convenient. Així que sabent que no renovaria, va arribar a un acord amb l’Unió Deportiva de Dunkerque de França. El Liège, en adonar-se’n, decideix posar a Bosman a la llista de transferibles amb una indemnització d’11.743.000 francs belgues. El club francès i el belga arriben a un principi d’acord per la cessió del jugador per un any amb opció a compra, però el Dunkerque, en assabentar-se de la indemnització, és negà a pagar-la i l’acord es trencà definitivament. Bosman quedà apartat del RFC Liège. En aquest moment, Bosman veient que ja no jugaria i per la seva frustració,va decidir denunciar el Liège a la Federació Belga de futbol i a la UEFA.
                                   

                                Bosman en la seva època de jugador del RFC Liège (1990). 

El judici 
Bosman va portar el seu cas a judici. La seva defensa plantejava que s’havia d’interpretar els articles 48,85 i 86 del Tractat de Roma del 1957; en aquests articles,en resum, es prohibeix que les associacions o federacions esportives nacionals internacionals puguin establir en els seus reglaments disposicions que limiten l’accés de jugadors professionals estrangers ciutadans de la Comunitat Europea a les competicions que organitzen; i que els clubs de  futbol poden exigir i percebre el pagament d’una quantitat de diners amb motiu de la contractació d’un dels seus jugadors per part d’un nou club comprador havent acabat el seu contracte.

Sentència 


El judici va durar 5 anys, és a dir, la sentència va ser dictada el 1995, el 15 de desembre de 1995. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar la raó a Jean-Marc Bosman. Els jutges van dictaminar que declaraven il·legals les indemnitzacions per traspàs i va anul·lar el límit de jugadors estrangers de la UE que podia tenir cada equip,és a dir, es va fer legal la lliure circulació de jugadors europeus a Europa.

Conseqüències generals


La sentencia del Tribunal de Justícia de la UE va tenir conseqüències directes en el món de l’esport. Primerament, en les lligues dels principals esports(com el futbol,el bàsquet ,i fins i tot, l’handbol) ha fet que els equips millors posicionats econòmicament tinguin més possibilitats de fitxar els millors jugadors estrangers. Un altre efecte directe ha sigut que els jugadors professionals no tan bons, ja no   tenen tantes oportunitats de jugar a primer  nivell del seu país i, aprofitant la llei Bosman, marxen a altres competicions de nivell inferior. També, aquesta llei, ha fet que algunes lligues sud-americanes hagin baixat el seu nivell, ja que el màxim objectiu d’un jugador del continent americà,mitjanament bo,sigui venir a Europa,provocant que aquestes lligues es quedin sense les seves estrelles.
                 Entrada als tribunals de Jean-Marc Bosman,rodejat de periodistes. (1995) 




Conseqüències en el futbol nacional




La Lliga de futbol professional(LFP) ha sigut un dels principals campionats més afectats per la Llei Bosman. Des que va entrar la legislació la temporada 95/96, només hem tingut 5 campions de lliga:Barça(8),Reial Madrid(6),València(2),Atlètic de Madrid(1) i Deportivo de la Corunya(1). Això barrejat amb els problemes econòmics dels últims anys ha fet que només hi hagi 2 equips amb la possibilitat de guanyar la lliga(Barça i Madrid).

Pel que fa el tema d’estrangers,el reglament només permet 3 jugadors extracomunitaris per equip. Aquest any la lliga conté un total de 461 jugadors, entre els quals hi ha 281 jugadors espanyols (61% i una mitjana de 14 jugadors per equip) i 180 jugadors estrangers(39%),d’aquest forasters 66 jugadors són comunitaris(37% i una mitjana de 3,3 per equip),73 jugadors amb  doble nacionalitat(40% i una mitjana de 3,65 per equip) i 41 extracomunitaris(23% i una mitjana de 2,05 per equip). Aquesta temporada hi ha pocs  jugadors estrangers, només un 39%. Això és degut a la crisi econòmica que està travessant el país i el món. Tot i això, els equips que es poden permetre tenir els jugadors estrangers més atractius són Barça i Reial Madrid.

Els jugadors amb doble  nacionalitat són aquells que tenen dues nacionalitats. En el nostre campionat hi ha força jugadors amb doble nacionalitat per tal d’ocupar plaça de comunitari. La majoria de jugadors,amb aquest cas, són sud-americans que agafen la nacionalitat espanyola o italiana, sobretot els argentins, ja que molts italians varen anar a trobar feina i un bon futur. Un  altre cas és el dels jugadors que venen del continent africà de les zones de parla francesa, d’aquesta manera, agafen la nacionalitat francesa.
Conseqüències en el futbol internacional



En el futbol mundial ha passat com en el futbol nacional. Les lligues  s’han fet menys competitives i els equips amb gran poder econòmic han pogut adquirir els millors jugadors estrangers. Una altra conseqüència directa ha sigut la pèrdua de bellesa de les lligues menys prestigioses d’Europa i  Amèrica, ja que les estrelles han marxat a equips més grans.

Conseqüències en el bàsquet


En el bàsquet és nota molt la llei Bosman. De 229 jugadors que hi ha inscrits a la lliga Endesa,només 74 són espanyols(32%),els altres 155 són estrangers(68%).D’aquest 155  estrangers, 27 són comunitaris, 100 amb doble nacionalitat i 28 extracomunitaris. S’ha convertit en una lliga on els jugadors espanyols són minoria. Això barrejat amb la poca difusió del bàsquet comparat amb el futbol, ha fet que es perdin aficionats. 


Pel tema econòmic, des de l’aprovació de la llei de lliure circulació d’europeus, només 5 equips han sigut capaços de guanyar la lliga:Barça(9),Reial Madrid(4),Baskonia(3),Manresa i Màlaga(1). En l’ACB, com en el futbol, els que més títols tenen són Barça i Madrid, però amb la diferència que se’ls pot afegir el  Baskonia al grup. També s’ha de dir, que aquest predomini de Barça i Madrid ja era normal i amb  aquesta llei s’ha fet més gran.

Bosman en l’actualitat


Bosman avui dia, viu en la seva Bèlgica natal. Té problemes econòmics, ja que després que comencés el judici, els equips ja no el volien fitxar per problemàtic pel judici i perquè els equips desconfiaven d’ell. 

Bosman té una petita frustració, perquè creu que els jugadors no li han agraït com és mereix i creu que li deuen molt. 
   

 



                             Jean-Marc Bosman en l’actualitat.



                                                                                  Pablo Faccia