"Buenos días, Rositas"

Les xarxes socials són llocs web en els quals els usuaris es poden inscriure gratuïtament i buscar altres membres registrats per a conversar o compartir arxius. Es poden representar en forma d’una o més gràfiques. Com per exemple, Facebook, Twitter, Tuenti, MySpace, Skype, Messenger, Ask, etc.

Les xarxes socials es van començar a desenvolupar al 2001-2002. Avui dia s’utilitzen per intercanviar fotografies, per comunicar-nos amb els amics, familiars..., ja siguin del nostre país o d’un altre. Gràcies a elles coneixem persones de diferents parts del món. Fem amics i fins i tot algunes persones mantenen relació amb algú del sexe oposat gràcies a aquestes xarxes. Ara bé, no tot és el que sembla.

Darrera d’aquestes pàgines web es troba l’altra cara. Aquesta no és tan bonica com sembla a vista de qualsevol. Per començar, quan més s’utilitza, més “enganxa” i més difícil ens sembla abandonar la xarxa. De vegades rebem sol·licituds d’amistat que, tot i què tenim amics en comú (o no), no les coneixem.  Per no fer el lleig les acceptem. En una enquesta es va saber que un 76% dels joves entre 14-17 anys han contactat amb un desconegut. Una vegada fet això aquesta persona pot veure totes les nostres fotografies o tota la informació que hi pengem. Pot fer qualsevol cosa que vulgui. Per això no hem de publicar fotografies compromeses ni de menors, ni d’amics sense el seu consentiment.

Els lladres accedeixen a les xarxes socials per recaptar informació. Se centren en nens i adolescents especialment els que més continguts comparteixen: aquells que inclouen en els seus perfils les seves adreces postals i telèfons que faciliten un seguiment posterior. Molts actualitzen les entrades a diari, i comuniquen a tots els seus amics que se’n van de vacances… Per al lladre és un avantatge ja que això per a ell significa que té casa lliure i fàcil de robar.

Però, quines són les amenaces de les quals els menors poden ser víctimes? Invasió a la privacitat, segrestos, tràfic de persones, danys a la moral, ciber-bullying, gooming i el sexting. Ara bé, què són?

El ciber-bullying es defineix com l’ús dels mitjans telemàtics per exercir un control psicològic sobre un igual. Com per exemple, el sol fet que algú es burli d’un altre per Facebook i nosaltres cliquem  “M’agrada” ha es considera bullying.

El grooming és l’assetjament sexual que es dona per Internet.  És l’assetjament d’un adult a un nen per establir una relació i un control per exercir finalment un abús sexual.

El sexting és l’enviament de fotografies o vídeos eròtics o pornogràfics a través del mòbil, sobretot.

 Un exemple de sexting és el cas d’una noia de Barcelona la qual va gravar un vídeo. En aquest vídeo sortia ella amb la seva germanastra mig despullades fent coses eròtiques entre elles. Al final del vídeo (que dura mig minut) les dues diuen una frase molt coneguda que és la de “Buenos días, Rositas”. Rositas és el pseudònim de dos germans. Suposadament, el vídeo era només per elles dues, però algú li va agafar el mòbil i el va començar a enviar a la gent via WhatsApp. Aquesta gent el van enviar a més persones i així successivament, de tal manera que ha arribat a persones de Madrid, Galicia, Equador, etc.

L’ideal seria no fer-se cap vídeo o fotografia de contingut eròtic. Però sobretot, hem de saber que en el moment en què ens gravem i enviem una fotografia o vídeo nostre ja deixa d’estar sota el nostre control. Es per això que no es recomanable no afegir a desconeguts a les nostres xarxes socials.