Nelosn mandela

Una vida dedicada a la lluita contra el racisme

Nelson Rolihlahla Mandela va néixer a Umtata, Sud-àfrica, el 18 de juliol de 1918-Johannesburg, i va morir el passat 5 de desembre de 2013. Va ser un polític Sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica(1994-1999), escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. Es va apuntar al congrés africà, al 1944 per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial . També es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis, que van ser establertes pel govern del partir nacional africane. Va arribar al poder a través de les eleccions de 1948. Mandela va fundar i dirigir l’ANC.(Assemblea nacional de Catalunya),Mandela va ser detingut per
ordre del govern sud-africà  amb el suport de L’agencia central d’intel·ligència
dels Estats Units (CIA), a ser condemnat a cadena perpetua de presó i a treballs forçats.

Va ser convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial. Després de 27 anys de presó Mandela va ser alliberat el 11 de febrer de 1990.

El 1993 va rebre conjuntament el premi noble de la Pau, per les seves accions i l’establiment d’una democràcia no racial al país. Al 1994, després de ser escollit el primer president negre de Sud-àfrica es va dedicar a  la lluita contra la SIDA.

Després d’un únic mandat als 80 anys es retira de la vida política activa.

A Sud-àfrica tothom li té un respecte profund i es considera el pare de la nació.

Mandela va morir d’una infecció pulmonar, el 5 de desembre del 2013, a casa seva de Houghton, Johannesburg, tenia 95 anys.

Per acomiadar-lo  es var celebrar una  cerimònia multitudinària  que va començar el 10 de desembre, i va ser enterrat el 5 de desembre a la seva ciutat natal, Mvezo. L’ofici religiós va tenir una durada aproximada de 4 hores. Va començar amb una oració interreligiosa, és a dir,de diferents creences: jueva, hindú, musulmana i cristiana, que el públic va seguir amb un gran respecte. Aquest  era el desig de Mandela.  Els seus néts i amics van subratllar  la seva  importància amb la frase “Nelson Mandela, no n’hi ha cap com tu!”

 

 

El sincrotró de Cerdanyola del Vallès

Els alumnes de batxillerat visiten el       SINCROTRÓ ALBA.

El sincrotró ALBA esta situat a Cerdanyola del Vallès, al costat del campus de la Universitat

Autònoma de Barcelona. ALBA és el nom de la font de llum del sincrotró, aquesta llum permet descobrir característiques d’àtoms i de molècules, és a dir, permet analitzar l’estructura atòmica de la matèria.

Sincrotró és el nom que adquireix un accelerador de partícules. El sincrotró no només serveix per analitzar l’estructura atòmica i molecular, també serveix per altres línies d’investigació com per exemple la química, la teràpia, la medicina, etc.

Un sincrotró és un tipus d ’accelerador de partícules circular, en forma d’anell, aquet disposa d’un camp magnètic, que fa que les partícules girin i d’un camp elèctrics que accelera les partícules sincronitzades de forma precisa amb el feix de llum.

El projecte va començar al  1994, al 1997 es va acabar l’informe del sincrotró i al 2002 va ser aprovat per la Generalitat i el Govern Espanyol, aquets aportaven a parts iguals un total de 163,9 milions d’euros, es va començar a construir al 2003 i es va acabar a l’any 2009. El 22 de març de 2010 es va inaugurar. El director de l’ instal·lació s’anomenava Joan Borcas i el cost total amb equipament de laboratori i construcció va ser de 201,4 milions d’euros que van finançar la Generalitat i el Govern Espanyol.

Funcionament del sincrotró:

Primer es produeixen electrons que aquets s’acceleren en un accelerador lineal i després en un propulsor.  En segon lloc, quan els electrons arriben a l’energia que els correspon s’injecten en altre accelerador anomenat anell d’emmagatzematge, els electrons circulen per l’anell on estan sotmesos a forces magnètiques, llavors perden la

seva energia en forma de feixos de llum de longituds d’ona que van de l’infraroig a la regió de raig X. Per últim aquesta radiació que anomenem llum del sincrotró s’envia a les estacions experimentals de treball i allà es on els científics treballen amb ella.

Fonaments físics dels

sincrotrons (mecanismes físics que intervenen).

El sincrotró disposa de 250 m de perímetre, això dona oportunitats per investigar materials i components microscòpics, també disposa de set línies d’experimentació.

El conjunt de totes les instal·lacions ocupen 26.000 m quadrats i disposen de tres edificis, un l’edifici tècnic, el principal i el d’oficines, l’edifici principal i l’edifici tècnic han estat dissenyats per complir tres requisits perquè funcioni correctament la llum del sincrotró: estabilitat mecànica, elèctrica i tèrmica. L’anell ALBA te 33 línies de llum, 7 d’elles s’han construït a la primera fase.

Aprofitament dels sincrotrons:

Els sincrotrons a part d’utilitzar-ne en camps molt coneguts com per exemple la medicina també s’aprofita la seva llum (radiació) en altres camps:

En física: per determinar l’estructura electrònica de fluids i sòlids.

En química: per obtenir més informació de les reaccions químiques en processos catalítics.

Litografia i micró fabricació: que és la fabricació de micró dispositius.

Patrimoni cultural: que per exemple seria l’anàlisi no destructiu d’obres d’art.

Paleontologia: com per exemple l’anàlisi no destructiu dels fòssils.

Línies d’investigació:

El sincrotró s’utilitza en diversos camps, a part dels que he anomenat anteriorment també s’utilitza la seva radiació en Biologia molecular: estudia les proteïnes, els virus i dissenya nous fàrmacs, aquesta aplicació seria per la medicina.

Teràpia medica: s’utilitza els raig X aplicats en imatge

medica i teràpies, aquesta aplicació també entraria dintre de la medicina.

Ciències ambientals: determina l’estructura dels contaminants.

Ciències dels materials: estudia les seves propietats.

Ciències de la vida: determina l’estructura de molècules i complexos biològics.

                                                                                                                       Miguel Sicilia

La publicitat creativa al carrer

La publicitat és una forma de comunicació comercial que intenta incrementar el consum de un producte o servici a través dels medis de comunicació i de tècniques de propaganda.

U dels principals objectius de la    publicitat és  persuadir els receptors que aquells productes són els millors.

La diferencia entre la publicitat i publicitat creativa és que la creativa es mes visual, crida mes la atenció. També a diferencia de la publicitat normal, la creativa estan en llocs quotidians que la gent ulitilza al dia a dia, com veieu a les imatges. S’utilitza molt el sentit del humor.

                                           Màrqueting

El màrqueting és la promoció de productes, especialment anunciant-se i marcant.

El és la planificació i execució de les activitats empresarials per posar a producció al mercat, amb l'objectiu d'obtenir els màxim de beneficis en cada moment.

                                                                  
                                                                      Adrián Gallo