Etiquetes

divendres, 25 d’octubre del 2013

Generacions d’or a les pedreres nacionals de bàsquet

Actualment Espanya té una de les millors pedreres d'Europa. Tenim dues grans generacions de nois i noies que ens asseguraran un bon basquet  al futur. Les generacions destacades són les de 97 i 99. Cadascuna d’elles ha destacat aquest any a Espanya i alguns també a Europa. Dins de cada generació destaquen diferents jugadors i jugadores que presentarem avui.

Luka Doncic. Generació del 99. És un base/escolta eslové que fa 1,82 metres. Actualment juga al Real Madrid. Luka és un dels més destacats del basquet europeu, fill d’un ex-jugador professional, té unes qualitats excepcionals per l’edat que té. Tot i tenir 14 anys, acostuma a jugar amb els nois de 16, ja que necessita més nivell per avançar. Luka ha estat aquest any el MVP (millor jugador del torenig) de la Minicopa d’Espanya, un torneig molt prestigiós en el qual va batre tots els rècords millorant inclús els números del gran jugador NBA Ricky Rubio. També ressalta al seu currículum el campionat d’Espanya Infantil de clubs i d’autonòmiques, on va demostrar la seva superioritat. Luka té una innata capacitat per anotar, ha estat capaç d’anotar més de 50 punts en diferents partits determinants. Possiblement estem davant del nou Mirotic del Real Madrid. 


Iris Junio.  Generació del 99.Gran base canària de 1,89 metres. Filla d'ex jugadora professional, Iris és un cas semblant al de Luka. És molt jove , amb grans qualitats, destaca i juga amb gent més gran per la seva superioritat. Actualment milita al CB Canarias, on aquest any ha guanyat el campionat d’Espanya infantil i cadet, on es va emportar tots els premis individuals, el MVP inclòs. La base canària va fer un promig de 32 punts i 43.3 de valoració per partit. Una jugadora amb grans qualitats físiques que sap portar el timó de l’equip. Sap aprofitar la seva altura, ja que la resta de bases no acostumen a tenir la seva envergadura. A més a més és bona tiradora i te facilitat per entrar a cistella. Aquest any ha debutat a la Liga Femenina amb només 14 anys. És la mes jove de la història. Aquest estiu ha estat convocada amb la selecció espanyola U16, amb la que es va proclamar campiona d’Europa. Sense dubte és la millor jugadora del 99.


Jonathan Barreiro. Generació del 97.Escolta/aler gallec de 2,04 metres. Per alguns és més conegut com el nou Ricky Rubio gallec. Jonathan actualment juga al Real Madrid, però tenia ofertes de les millors pedreres d’Espanya. És un jugador alt, però que és molt coordinat i ràpid per la seva envergadura. A més a més pot jugar a totes les posicions, té unes qualitats físiques immillorables. Tenint en compte també que és molt bo tècnicament ,cal destacar el seu excel·lent tir de tres punts i la facilitat per penetrar a cistella, que li permet tenir un gran avantatge amb el contrari. També és un dels referents de la selecció espanyola de la seva edat, on ha destacat en alguns torneigs. L’any passat va pujar amb l’equip júnior, tot i ser cadet, i va jugar diferents partits, entre els quals hi ha un torneig molt important, el prestigiós torneig de l’Hospitalet. Allà es concentren els millors jugadors júniors d’Europa. Grans jugadors ara a ACB o NBA van participar-hi. Aquest primer any amb el Madrid no l’hem pogut veure al 100% , ja que ha estat més de la meitat de la temporada lesionat. Però sembla que tot ha anat bé, ja que aquesta temporada es un dels destacats del equip EBA del Real Madrid. 




Ángela Salvadores. Generació del 97. Escorta de 1,81 metres procedent del CBAros de Castella i Lleó. Actualment juga a Segle XXI, un centre d’alt rendiment de bàsquet femení situat a Esplugues de Llobregat. Ángela és una jugadora destacada pel seu talent, maduresa i sang freda a l’hora de jugar, qualitats que molt poques jugadores tenen. L'estiu passat, quan era cadet de primer any va a aconseguir entrar al quintet ideal de l’europeu U16 d’Hongria, i aquest any com a cadet de segon any ha aconseguit emportar-se el MVP al liderar a Espanya durant el torneig on van guanyar l'or. Ángela va ser qui va  tirar de l’equip quan més ho necessitaven, i la que més defensava en els minuts importants. L'escorta te una gran facilitat per anotar, per això s’ha fet amb el títol de màxima anotadora de tota la competició al tenir una mitja de 16,6 punts per partit. Una gran promesa pel bàsquet femení espanyol, de la qual aquest any podrem gaudir del seu  bon bàsquet a Liga Femenina 2.

Lucía Vacas 

dimarts, 22 d’octubre del 2013

L'escalada, un esport de risc



Cecilia buil va néixer i viu a Hosca fa 40 anys.
La seva passió sempre ha estat l'escalada. De fet, professionalment és una tècnica esportiva d'escalada i barrancs i en viu professionalment. Per a aquest esport cal tenir un pes i una mida adequats. Aquesta noia pesa entre 57kg, i mesura 1,73m. 
El seu menjar preferit és el marisc, però ha de seguir una dieta molt equilibrada per poder practicar el seu esport. La seva capacitat i tenacitat han fet que sigui una de les millors escaladores de tot el món, reconeguda i admirada pels practicants d'aquest esport. És sorprenent com ha aconseguit escalar vies de dificultat màxima, de vegades amb el mínim de mesures de seguretat i, de vegades, fins i tot sense cap. 


Val la pena destacar que, tractant-se d'una dona, no ha aconseguit la projecció d'altres esports com ara Kilian Jornet, malgrat que es troba entre les millors del món. 
Deu ser per què és femenina?

Us recomanem que visiteu la seva pàgina web on podreu veure imatges i vídeos espectaculars de tota la seva trajectòria. Val la pena.
http://www.ceciliabuil.com




 




















Tipus d'escalada




Escalada en bloc

Es tracta de pujar petites parets i blocs de pedra en escalada lliure sense utilització de corda, un petit matalàs o un company a sota per si caigués a terra.






Escalada es sòl integrat

Proposa l’escalada de parets de gran alçada en lliure i sense la utilització de corda. Es tracta d’una especialitat d’un alt risc on un error pot significar la mort.







Escalada esportiva

Consisteix en l’ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança.
En la majoria d’ocasions es practica sobre vies curtes (fins a 30 m), però també existeixen vies llargues (fins a 1.000 m)






Escalada psicobloc

Consisteix a escalar parets sense corda però alçades importants habitualment sobre aigua pot esmorteir les caigudes.
Es va desenvolupar a Mallorca a partir de l’any 1978 on s’ha convertit en referència internacional.  


                                                                                                                                                Àlex Otero

UNA JOVE PROMESA!





Entrevista a l’ Anna Reina, una companya del nostre institut juga a futbol i fa de portera.


Els primers anys  del futbol femení al Barça. (1970-1988)

El primer partit de futbol que juga un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles. Posteriorment, el Barcelona participà al primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72).

Actualment tenim una jove portera al nostre institut, és l’Anna Reina alumna de 2n d’ESO. Va començar a jugar al Cunit als set anys en un equip format per nois. Va començar a jugar perquè el seu padrí entrenava al Víctor Valdès i a l’Anna li agradava això. Llavors li va agradar i per això va començar a jugar. Llavors un dia va dir al seu padrí que volia jugar a futbol. Ho va probar, li va agradar i per això va començar a jugar. Els seus pares estan molt il·lusionats perquè l’Anna pot complir el seu somni, i més encara perquè ells són molt del Barça i formen part de la Penya Barcelonista de Cunit.

  












Anna Reina amb unes companyes d'equip


Aquest any, el Barça ha estat observant-la per veure si tenia una bona projecció i gràcies a això aquest curs l’han fitxat. Està a la categoria al·leví-infantil i ha començat a jugar amb l'equip femení. Entrena dos dies a la setmana i dues hores a cada entrenament.
El seu ídol és Víctor Valdès i li agradaria arribar al primer equip femení del Barça. Està molt contenta amb l’organització que tenen i les seves instal·lacions i amb els fisios i els entrenadors perquè estan molt a sobre d’ella.               
A l’hora de motivar-se per
jugar un partit, l' Anna sempre pensa en superar-se asì mateixa i també en el suport de la seva família. Quan surt al camp té una mania: els guants han d'estar al seu gust, si no se'ls canvia. També li agrada tocar el pal de la portería abans de començar un partit.



                                                                                                                            Miguel Sicilia