El consum et consumeix

L’ Obsolescència programada és la programació de la fi de la vida d’algun objecte o producte.

Sabies quina és la prova més evident de l’obsolescència programada? Doncs és una simple bombeta. Es considera la bombeta més antiga del món, es troba a Califòrnia i porta més de cent anys encesa.

Avui en dia, és vigilada per una càmera web i des que es pot veure on-line s’ha hagut de canviar la càmera més d’un cop perquè les altres cameres web s’han espatllat. 

Quan els fabricants d’aquesta bombeta la van crear, es van adonar que no els sortia a compte vendre un producte que fos tan eficaç tant de temps, ja que el negoci no seria gens rentable i no guanyarien beneficis. Llavors van decidir produir bombetes que duressin menys!

Aquest va ser el principi de l’obsolescència programada.

En què consisteix l’Obsolescència programada?

Tots els productes que coneixem i que hem comprat alguna vegada tenen data de caducitat, la qual cosa significa que al cap del temps de comprar un objecte es torna inútil, i hem de comprar-ne un altre més nou i suposadament millor. 

Això genera molts beneficis per a les empreses a la mateixa vegada que fa moure l’ economia. A més a més de quantitats descomunals d’escombraries.

Però on van a parar les grans quantitats de rebuig que es produeixen i  que ningú vol?

Molts són destintats a països subdesenvolupats, com per exemple Ghana, República de l’Africà Occidental. Totes aquestes escombraries queden amuntegades en grans abocadors i resulten ser una gran font de contaminació.

Però si és tan perjudicial per què no s’eliminen ?

Si l’Obsolescència programada no existís, es deixarien de fabricar productes destructibles, i això significaria que al cap del temps la població ja estaria satisfeta, per tant, no seria necessari fabricar nous productes i l’economia mundial s’enfonsaria.

Quina és la meva opinió al respecte?

Abans d'escriure aquest article ja sabia de què anava l’obsolescència programada, però m’ha sorprès, sobre tot que els països subdesenvolupats hagin de viure amb les nostres escombraries.

Si la gent no consumís l’ economia no creixeria, cosa que afectaria a tothom, provocant que no hi hagi treball, que els productes fossin més cars i per tant només estiguessin a l’ abast d’uns pocs.

No obstant això, estem contaminant el nostre propi planeta. No ens adonem o no ens volem adonar, que tenim recursos escassos i amb data de caducitat.

En definitiva, el que s’hauria de fer és obligar les empreses a recollir tots els objectes que ja no funcionen, i amb aquests crear els nous.

                                                                                                                               Victoria Savchak