Etiquetes

divendres, 15 de novembre del 2013

KIN-BALL, un esport poc conegut

El Kin-ball va ser creat al Quebec, Canadà al 1986 per Mario Demers, un professor d'educació física, per tal d'eliminar l’ individualisme en l'esport i promoure la interacció positiva i la cooperació entre els membres de cada equip. Actualment, existeix una Federació Internacional de Kin-Ball que compta amb 3,8 milions de participants, principalment de Canadà, Japó, Bèlgica, França, Suïssa, Espanya i Malàisia.


Format per 3 equips de 4 jugadors cadascun que disputen un partit en un camp quadrat de 20m x 20m, amb una pilota gegant de 1.22m de diàmetre. Els equips poden ser mixtes i es distingeixen al camp amb petos de tres colors: rosa (per la integració de la dona), gris (per l'expansió i la ruptura de barreres pel món), i negre (en contra del racisme). El temps de joc està dividit en 7 períodes de 7 minuts cadascun. Guanyarà l'equip que abans aconsegueixi guanyar 3 períodes. El joc es basa en una estratègia de servei i recepció que involucra els tres equips. La pilota es posa en joc per un d'ells amb un servei especial en què intervenen sempre els 4 jugadors integrants de l'equip.
 
Normalment 3 subjecten i el quart jugador colpeja amb els braços. L'equip atacant, abans de llançar la pilota, nomena un dels altres equips amb la paraula OMNIKIN + el color de l'equip que vol atacar. Per exemple: " Omnikin gris! ". L' objectiu de l'equip atacant és llançar la pilota dificultant al màxim la recepció per aconseguir que la pilota toqui a terra. L' objectiu de l'equip receptor (gris en aquest cas) és evitar que la pilota toqui a terra. Un cop aconseguit s'ha d'organitzar ràpidament per organitzar de nou un servei. Es fa falta quan no s'aconsegueixen afectuar correctament el servei o la recepció.

El sistema de puntuació assegura que tots els equips puntuïn, ja que si un comet una falta els altres dos puntuaran. Aquesta paritat al marcador possibilita que tots els equips estiguin implicats en el partit fins a l'últim minut.

                                                                                                                                   Miguel Sicilia



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada