Félix y Galatea

Una biblioteca que tanca. Nit. Pluja. Un vigilant nocturn. Una bibliotecària tímida. Dos coneguts que esdevenen amics i que esdevenen amants. Amants de la paraula. Del que es diu i del que no es diu. De la poesia ella, de la realitat ell. Galatea i Félix.

Dos personatges contraris que, a mesura que van entrant en el joc de la poesia, deixen endur i es converteixen en allò que estan llegint… I la nit avança la tempesta i avancen els poemes que els porten, irremeiablement, a creure que tot és possible…

Molt bona crítica per part dels alumnes de batxillerat que van assistir a la representació d’aquesta obra de teatre a l’Auditori de Tarragona, el passat   14 de novembre.

En acabar la representació, els actors van demanar si algun alumne  tenia l’afició d’escriure. L’alumna Ludmila Nikolic de 1r A va aixecar la mà i va acceptar el repte de pujar a l’escenari i llegir en veu alta alguns poemes que havia escrit. Ella mateixa ens ha comentat en veu de tots els companys, que l’obra va ser molt interessant i molt atractiva, malgrat la complexitat de crear una obra a partir de la lectura de textos poètics.

Te escribiría mil canciones

Si de mi te enamoraras.

Te daría el corazón sin que tú me lo robaras.

Déjame decirte lo mucho

Que te amo.

Me robaste el corazón

Y lo tenés en tus manos.

Aún recuerdo aquel día

En que te miré diferente

Recuerdo tu sonrisa

Y tu mirada entre la gente.

Pensé en callar y no decir lo que siento

Pero no decirte que te amaba

Era decir que te miento.