Etiquetes

divendres, 22 de novembre del 2013

Què és el que no sabem dels bancs?




En les últimes setmanes hem pogut comprovar una vegada més com les entitats financeres han estat en l'origen de l'última crisi hipotecària, provocant una situació de debilitat i inestabilitat que amb tota seguretat no ha acabat i que acabarà afectant el conjunt de les economies i de l'activitat econòmica.

Què és la banca ètica?

 La banca ètica també coneguda com banca social és un conjunt d'entitats financeres , els productes no estan condicionats exclusivament al criteri del màxim benefici i l'especulació. Inverteixen en economia real, i en alguns casos fins i tot tenen una estructura interna fonamentada en la participació cooperativa. 

Una caixa d'estalvis es pot considerar com Banca Ètica?

 
L'objectiu principal d'una Caixa d'Estalvis és maximitzar els beneficis. Beneficis que posteriorment es destinaran a finançar la seva Obra Social. L'objectiu principal de la Banca Ètica és finançar projectes de desenvolupament sostenible, drets humans i medi ambient. Per a la Banca Ètica el benefici no és fi, és mitjà per garantir la seva auto sostenibilitat.



Cobrar interessos a aquesta classe de projectes és ètic?

A priori pot semblar que no, mes s'ha de tenir en compte que tots els recursos que es destinen al finançament dels projectes tenen un cost econòmic. La finalitat de la "banca ètica" és la de "ensenyar a pescar" no la de "donar peixos". Tot això des de l'auto sostenibilitat i la independència. A més, hem de tenir en compte que malgrat que determinades operacions, com ara els microcrèdits, poden tenir interessos que ens semblin molt elevats, sempre seran inferiors als que pugui cobrar un usurer local.

                                                                                                                       




                                                                                                                Llorenç Patau




dimarts, 19 de novembre del 2013

Aprenent a l'IMAX de Barcelona


El dimecres 23 d’octubre, els alumnes de 2n i de 3er van anar d’excursió a l’IMAX de Barcelona, per l’assignatura de ciències naturals. Van sortir de l’institut a les 8:30 més o menys, van arribar els autocars, es van pujar i en 1 hora ja estaven allà. Abans d’entrar, als alumnes de 2n els van deixar anar al  Maremàgnum per a que és fes l’hora i per esmorzar, els de 3er mentrestant estaven veient la seva pel·lícula.
La pel·lícula tractava sobre el cos humà, els aparells que tenim a dins del cos. Al vídeo els hi van ensenyar el cor per dins, i tota la resta d’òrgans: venes, tub digestiu... També van aprendre que és molt important alimentar-se bé a l'hora de fer esport o anar en bici a  l'escola, per exemple.

La pantalla era gegant i de forma ovalada, al ser així donava la sensació d’estar dins la pel·lícula. També hi havien moltíssims seients.
Els de 2n van veure una pel·lícula documental, “El planeta blau”. Ho van veure en castellà i durava 42 minuts. Tractava sobre el nostre planeta, els hi va mostrar com actuen tant els agents geològics interns com els externs sobre el sòl.  Va començar amb una visió des de l’espai, cada vegada s’anava        endinsant dins el planeta.
Els hi va semblar interessant i educatiu, a més de divertit i conjunt. La sensació d’estar allà asseguts era diferent al    cinema normal, perquè era tot molt gran i és sentien petits segons afirmen els alumnes.





Lucía Vacas 

divendres, 15 de novembre del 2013

KIN-BALL, un esport poc conegut

El Kin-ball va ser creat al Quebec, Canadà al 1986 per Mario Demers, un professor d'educació física, per tal d'eliminar l’ individualisme en l'esport i promoure la interacció positiva i la cooperació entre els membres de cada equip. Actualment, existeix una Federació Internacional de Kin-Ball que compta amb 3,8 milions de participants, principalment de Canadà, Japó, Bèlgica, França, Suïssa, Espanya i Malàisia.


Format per 3 equips de 4 jugadors cadascun que disputen un partit en un camp quadrat de 20m x 20m, amb una pilota gegant de 1.22m de diàmetre. Els equips poden ser mixtes i es distingeixen al camp amb petos de tres colors: rosa (per la integració de la dona), gris (per l'expansió i la ruptura de barreres pel món), i negre (en contra del racisme). El temps de joc està dividit en 7 períodes de 7 minuts cadascun. Guanyarà l'equip que abans aconsegueixi guanyar 3 períodes. El joc es basa en una estratègia de servei i recepció que involucra els tres equips. La pilota es posa en joc per un d'ells amb un servei especial en què intervenen sempre els 4 jugadors integrants de l'equip.
 
Normalment 3 subjecten i el quart jugador colpeja amb els braços. L'equip atacant, abans de llançar la pilota, nomena un dels altres equips amb la paraula OMNIKIN + el color de l'equip que vol atacar. Per exemple: " Omnikin gris! ". L' objectiu de l'equip atacant és llançar la pilota dificultant al màxim la recepció per aconseguir que la pilota toqui a terra. L' objectiu de l'equip receptor (gris en aquest cas) és evitar que la pilota toqui a terra. Un cop aconseguit s'ha d'organitzar ràpidament per organitzar de nou un servei. Es fa falta quan no s'aconsegueixen afectuar correctament el servei o la recepció.

El sistema de puntuació assegura que tots els equips puntuïn, ja que si un comet una falta els altres dos puntuaran. Aquesta paritat al marcador possibilita que tots els equips estiguin implicats en el partit fins a l'últim minut.

                                                                                                                                   Miguel Sicilia



















Tres llocs per no perdre's



Aquests tres llocs, són alguns dels més espectaculars, increïbles, magnífics i bonics del món. Són els llocs que val la pena visitar, es pot dir que son unes de les set meravelles del món.




Petra, una ciutat de pedra 



Petra és un enclavament arqueològic important a Jordània,la capital de l'antic Regne de Nabataean. Petra prové del llatí i significa "pedra", no és una ciutat construïda amb pedra sinó, literalment, tallada en pedra esculpida.


L'assentament de Petra està situat en una vall estreta, a l ' est de la vall de l'Arava, s' estén des de la Mar morta al Golf d'Aqaba.
Moltes façanes de les excavades a la roca directament, formant un   monumental conjunt únic des 6 de desembre de 1985, està inscrit a la llista de patrimoni de la Humanitat per la Unesco.




La zona que envolta lloc és també, des de 1993, Parc Nacional Arqueològic.
Des del 7 de juliol de 2007, Petra forma part del conjunt de les noves les meravelles mon moderna.



Perito Moreno



La glacera Perito Moreno és una massa gruixuda de gel, situat al departament del llac Argentin de la província de Santa Cruz, al sud-oest d'Argentina, a la regió de la Patagònica.



Aquesta glacera s'origina en el camp de Gel Patagònic Sud. En el descens, que arriba a braç sud del llac Argentin, amb un front de 5 km de longitud, derivada sobre l'aigua amb una alçada d'uns 60 m.



Per la pressió de la massa líquida es produeixen fuites en el gel que crea un túnel amb una volta de més de 50 m que finalment col·lapsa, en un insòlit espectacle natural, fàcilment presenciable pels turistes, així que és la màxima atracció del Parc Nacional Los Glaceres, que integra.



El seu nom fa honor a Francisco Moreno, director del Museu de la societat científica Argentina i Explorador activa de la part sud del país.




Terrasses d’arròs 



Les terrasses d'arròs de les serralades de Filipines són un bé declarat com patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1995 i va declarar en perill entre 2001 i 2012.



Les terrasses tenen uns 2000 anys, es van construir a la província de Ifugao a les Filipines pels avantpassats de la Batad indígenes. Es creu que les terrasses es van construir amb un equip minimalista, principalment elaborat pels pobles locals. Les terrasses són aproximadament de 1500 metres sobre el nivell del mar i coberta de 10,360 quilòmetres quadrats de muntanya. Són alimentats per un sistema de reg, present a la selva per sobre les terrasses.


La gent local encara conrear arròs i verdures en aquestes terrasses.



 Daniel Tamayo i Adrián Gallo