deixeu-me opinar del futbol

Deixeu-me opinar del futbol

A moltes cultures, sinó a gairebé totes, es coneix el famosíssim futbol. Un esport que no per tothom és agradable, però que altres viuen amb passió. Al camp hem vist des de cops entre els jugadors rivals, fins a cops entre integrants de diferents “inchadas”... Un joc que, de vegades no és net, i d’altres que mirant ens ho passem molt bé. Però com gairebé totes les coses del món,—per no dir totes i ser una mica més positiva—el futbol té un costat obscur. La violència creada als camps, a les grades, fora dels estadis... pot influir en el comportament dels nens petits, i no diguem que d’una manera positiva precisament. La violència incita a la violència i només crea violència. Això per un costat. Per altre, podríem recordar un claríssim exemple: el dia que van morir aproximadament 70 persones, més un centenar de ferits a la ciutat de Port Saïd, al nord-est d'Egipte.  I tot per què?

Heu vist mai a algú cremant el seu poble perquè el seu equip ha guanyat? No, no m’he equivocat. La gent celebra amb violència quan guanya i quan perd. És trist l’exemple que donen alguns individus quan arriben en massa a carregar-se tot el que veuen, sense cap compassió. Encara que són casos esporàdics, em desagrada bastant la idea del pèssim exemple que donen. Però, després de tot ens hem de quedar amb les coses bones de la vida. El futbol és un esport en què uns juguen molt bé i altres són prou dolents, com alguns que conec; un esport que quan marca, i a sobre guanya el teu equip, et sents com si tu mateix fossis el que ha fet el gol de la victòria. No recordem només fets concrets com el d’en Zidane, perquè repeteixo, ens hem de quedar amb les coses bones de la vida i també, hem d’evitar portar la passió fins al límit.