Delmacio del Conito, una entitat cultural al nostre poble.

És un grup d'Estudis locals que té com a objectiu fomentar la investigació, estudi i divulgació de la història de Cunit. Aquest grup d'estudis porta el nom "Delmacio de Conito", que és el nom del  primer senyor feudal del castell de Cunit.

Aquest grup han descobert una història d'amor succeïda al       patrimoni de Cunit l'any 1937. Aquesta història va passar el 9 d'abril de 1937, quan un hidroavió va fallar i va caure a les platges de Cunit. Tota la població de Cunit va anar a veure aquest succés. Conchita Mestres i les seves amigues (en aquella època tenien 16 anys) van anar una tarda a la platja i van descobrir tot això. Allí es van conèixer  Erminia (amiga de Conchita) i Pepe (Cap de màquines). Erminia anava cada dia a mirar com arreglaven la màquina. Fins que un dia Erminia va conèixer al sergent Paredes. Aquests van formalitzar la seva relació i dos anys després es van casar ( al febrer de 1941). Després de la guerra, Erminia i Paredes amb els seus tres fills es van mudar  al Canadà. Paredes va morir en 1975 amb 62 anys i Erminia el 2002 amb 79.

EXPOSICIONS

Durant les passades festes de Nadal, a la sala d'exposicions del Casal Municipal de Cunit, va tenir lloc la mostra fotogràfica "Festa del Castell de Cunit 1954".

Aquesta mostra recordava la festa que va tenir lloc aquell any 1954, amb motiu de l'arribada a Cunit dels nous propietaris del Castell, la família Zupan.

 En motiu de la seva arribada a Cunit, els propietaris del Castell van oferir una festa a la població local a base de productes típics alemanys, com la cervesa i els famosos frankfurts. Durant els dies que va estar oberta la mostra, la propietària del Castell, i vídua del senyor Zupan, va visitar la mostra i va poder recordar aquells moments tan especials per a la seva família i per a la gent de Cunit. La gent de Cunit va poder fer un salt en el temps i va poder recordar uns temps passats i fins i alguns es van poder identificar en aquestes fotografies, amb uns quants anys menys.

Aquest grup fa moltes activitats, i descobreix coses molt interessants. Pots visitar la seva pàgina:

http://delmaciodeconito.wordpress.com/                         

Àngel Burgas a l’ Ernest Lluch i Martín

Àngel Burgas és un escriptor català nascut a Figueres l’any 1965, fill del periodista i poeta Vicenç Burgas i de Carmen Trèmols, professora de ballet. El passat 26 de febrer, els alumnes de segon van tenir el plaer d'assistir a la biblioteca del centre per fer una xerrada-col·loqui amb ell. En aquesta trobada l’escriptor els va explicar el seu inici en el món de l’escriptura i quina va ser la seva font d'inspiració per redactar el llibre que ells s’han llegit “L'anticlub”. També els va avançar alguna cosa sobre els seus pròxims llançaments. Al final d’aquesta petita entrevista, l’autor va contestar preguntes dels alumnes i seguidament els va signar els seus llibres.

Hem pogut llegir l’opinió personal de dos alumnes que van assistir a aquesta xerrada-col·loquial amb l’autor del llibre i hem pogut observar que els ha fet molta il·lusió rebre a l’Àngel, perquè les preguntes que tenien sobre el llibre o sobre ell les han pogut realitzar personalment.

En la seva trajectòria ha rebut 6 premis: Premi Mercè Rodoreda, Premi de la crítica Serra d'Or de narració, Premi Joaquim Ruyra, Premi Josep M.Folch i Torres i 1r Premi La Galera Jóvenes Lectores 2008.

Míriam Valdivia

Carnaval

Amb un bon pregó hem de començar 

i descriurem tot el que hem passat.

Portem un vida molt avorrida,

sempre la mateixa rutina,

6 hores cada dia.

Però en el dia de Carnestoltes

tots tenim ganes de festa,

per oblidar-nos dels mestres,

i de tanta protesta.

Ara us assabentareu de tot el que pensem,

i  no ens deixarem res!

prepareu-vos profes!

que allà anem!

El Jaume Picazos, ens fa córrer mazo!

la Rossana Gras de tant copiar ens té farts.

-Quién habla, voleu callar?!

l’Enric la defensarà i després  ens castigarà.

El David Monferrer esta tremend,

quan arriba a 4t , ens quedem molt atents.

Shaaaaaarap! Norbert dirà

 tot tremolant ,

 i la de mates ens farà anar a apuntar!

I com no, la Mónica i els seus acudits; “pero niño disimula un poco comiendo chicle que pareces un caballo”.

Tenim ben cabrejat al Messier Llaó,

doncs no hem fet la revista ,

ni hem anat d’excursió.

Sóc la d’Història

jo imposo les lleis,

 i si jo ho dic,

 a Itàlia no hi anireu!

L’ home amb màxima autoritat

ens deixa a tots ben perfumats.

I dilluns arriba Jorge el carter,

per donar-nos un regalet .

que no ens agrada gens!

I per despedir-nos d’aquest  pregó,

us deixem amb dos presentadors.

Ja esta tot preparat,  atents!

l’espectacle ha començat,

la festa ha arribat!

I el Carnestoltes ja se'n va!

Hem de disfrutar  i esperar,

pequè la millor difressa s’escollirà.

Marxa Popular a Cunit

Amb motiu del 10è aniversari, l’ Institut Ernest Lluch i Martín va organitzar una marxa popular pel terme municipal de Cunit. La caminada es va dur a terme el passat  dia 17 de març a les 9,30h,  sortint del mateix institut (Av. del castell s/n), amb un recorregut d’uns 9 kilòmetres. El preu de la inscripció va ser  de 2€ . En acabar hi va haver  un avituallament i un obsequi per a tots els participants.

A més a més d’aquesta, l’ institut va programar  altres activitats per celebrar el seu desè aniversari: una exposició fotogràfica que es va inaugurar el dia 4 de març, un dinar d’exalumnes i un sopar de final de curs entre d’altres.

Recorregut:

Primer de tot es va sortir des de el parc del costat del institut , després es va passar pel mig de Can Torrents i es va anar per la muntanya fins al Dipòsit,  aleshores vam seguir la muntanya i vam passar pel costat de la Masia de Sant Antoni i vam seguir recte fins a les Crestes , després ja vam anar baixant pel pont de la C-32 , el torrent Pedro , passant per l’antic INS i finalment , arribant              l’ Institut.

Participants:

Hi van participar alumnes i professorat de l'institut, pares, mares i nens del municipi  i uns agents forestals que anaven amb una camioneta seguint el recorregut.

En total eren unes 300 persones. Una xifra realment espectacular ja que per ser Cunit, 300 acompanyants en són molts!

Quan van arribar tots els participants a l’institut hi havia una sèrie de persones que estaven fent unes botifarres i juntament amb unes coques es repartien a tothom. També es va donar una camiseta vermella  de record.

Cal agrair als alumnes que estaven repartits al llarg del recorregut per senyalitzar el camí i aconseguir que tot es desenvolupés correctament.

 

I afegir que el bosc ha de ser un lloc net i que malauradament hi va haver algunes persones que van deixar brossa. Sort que alguns membres de l'organització ho van deixar tot ben net!

                                                                                         Arnau Llambrich