En un temps passat...

La meva àvia es diu Encarnación Sánchez Martínez, i te  63 anys.   Va néixer a un poble de Granada  anomenat la Pobla de don Fadrique.Va tenir una infància molt dura ja que quan era petita no hi havia ni la meitat de recursos econòmics que tenim actualment.Li he fet una entrevista on podrem descobrir com era la vida fa 60 anys. 

1.Els teus pares et van obligar a treballar ?

Si ,la meva mare em va treure del col·legi perquè el meu pare estava malalt, i hem va posar a cuidar a una senyora major amb 13 anys. Havia de- guanyar diners per ajudar ala meva família,perquè vivíem 9 persones a casa.

2.Com era el dia a dia ?

Era molt dur,estaves tot el dia treballant.Jo amb 13 anys vaig tindre que deixar el Col·legi i posar-me a treballar.

3.Com us divertíeu a la vostra època ? 

Jugant a la rajola a la corda, al pica paret i anaven a unes coves abandonades del meu poble. No teníem moltes coses amb les que divertir-nos però no ens avorríem.

4.Com era el govern de la teva època ?

No recordo res nomes recordo que estava Franco.

5.Tenies diners suficients per a menjar ?

No,erem set germans a casa ,solament teníem una barra de pa que ens durava tota la setmana.

6.Com era la moda de l’època ?

Gairebe tot el mon portava vestits fets per la seva mare o avia.Hi havia molt poca roba.

7.Quins mitjans de transport existien ?

Hi Havia un correu que sortia dues vegades per setmana.Per desplaçar-se usaven Rucs i cavalls.

8. Quins records tens de la teva infància ?

Mala molt mala perquè en la meva casa érem molts i el meu pare no treballava i estava malalt i teníem poca cosa per menjar, vam tindre que treballar tota la Meva família.

Aleix Galve

Visita la biblioteca municipal Marta Mata

Aquest mes de novembre, tots els alumnes de primer d'ESO han conegut in situ el funcionament de la biblioteca Municipal de Cunit "Marta Mata". A partir del títol de diferents llibres prou coneguts, la bibliotecària els ha explicat com es classifiquen els llibres en una biblioteca, quin tipus de llibres i d'altres materials audiovisuals s'hi poden trobar, com es demana un préstec, què signifiquen els símbols que hi ha al llom de cada llibre... Al final, es plantejaven dubtes com per exemple, per què porta el nom de Marta Mata?

Marta Mata va ser una important pedagoga catalana que va fundar l'Associació de Mestres Rosa Sensat i l'Institut de ciències de L'Educació de la Universitat de Barcelona, entre altres.

Aquest cop tots hem sortit a caminar!

Aquesta vegada tots els alumnes d'ESO hem fet activitats fora del centre per celebrar a la castanyada, el dia 30 d'octubre.

El passat 30 d'octubre hi havia ambient de festa. Es van escruçar cinc minuts les tres primeres classes per poder tenir un patimés llarg. els de quart ja tenien les castanyes, la coca i les begudes i els entrepans preparts per vendre. Aquest cop els venien a la cantinai sembla ser que els va anar molt bé.

No va faltar el grup de música de 4t i batxillerat a l'Agora seguit amb força expectació. En acabar, cada nivell va emprendre el camí per dur a terme la seva activitat.els de primer i els de quart van coincidir en el camí cap a l'avenc de sant Antoni. Mentre els de quart s'entretenien fent jocs pel camí, els de primer van aconseguir el seu objectiu: arribar a l'avenc. Però això va fer que arribessin a l'institut cansats i amb una mica de retard.

Mentrestant, els alumnes de segon i tercer, per separat, feien anar les seves càmares amunt i avall per participar en un ral·li fotogràfic. Sempre ve de gust fer festa per la castanyada!

                                                                                                                    

                                                                                                                          

Has sentit mai parlar de les curiositats matemàtiques?

T’has preguntat mai d’on venen els símbols que fas servir cada dia a classe de matemàtiques? En aquest article t’ho expliquem.

Suma i resta 

El text més antic que es coneix en què apareixen aquests signes amb el sentit de suma i resta és un llibre d'aritmètica comercial de l'alemany Johann Widman publicat el 1489. Malgrat el seu ús pels alemanys, sembla ser que el signe + té un origen llatí per ser una contracció medieval de la paraula et (la conjunció copulativa "i").

 El producte

Molts algorismes per obtenir productes i proporcions feien ús, en els vells temps de l'aritmètica, de la creu de Sant Andreu (l'aspa). Potser per això Oughtred, allà per 1631, la va triar com a símbol per a les seves multiplicacions i aviat altres autors van seguir el seu exemple.

Divisió

La barra horitzontal de les fraccions (d'origen àrab) ja era usada per Fibonacci al segle XIII, tot i que no es va generalitzar fins al segle XVI. És la forma més satisfactòria, ja que no només indica l'operació sinó que en el cas que siguin diverses les operacions a realitzar s'estableix l'ordre de prioritat entre elles (diguem que a més de signe és parèntesi).

 L'arrel

Aquest signe el va introduir el matemàtic alemany Christoph Rudolff en 1525. El mateix Euler va afirmar el 1775 que es tractava d'una forma estilitzada de la lletra r, inicial del terme llatí radix, "radical".

Zero

Tot i que s'han trobat documents molt antics on s'usen símbols per representar la posició buida en un nombre (a Mesopotàmia, taula trobada a Kish del 700 aC, i a Grècia, al Almagest de Ptolemeu escrit cap al 130), no és fins al any 650 aproximadament quan comença a usar-se a l'Índia de manera definitiva i en la forma que coneixem actualment.

 Nombre pi

El nombre π transcorre paral·lel al desenvolupament de les matemàtiques. Els geòmatres de l'antiguitat d'Egipte, Babilònia, Índia i Grècia ja coneixien el fet que la proporció entre perímetre i diàmetre d'una circumferència és lleugerament més gran que 3.

 Igual

Aquest signe es deu a Robert Recorde, que va començar a utilitzar-lo en 1557. Va explicar la seva elecció dient: "Posaré, com faig sovint en el curs de la meva feina, un parell de paral · leles o línies bessones d'una mateixa longitud, així: ======, perquè no hi ha dues coses que puguin ser més iguals ". Posteriorment, la rutina es va encarregar d'escurçar les paral · leles.

Incògnita

Els àrabs, per representar la incògnita, utilitzaven el terme shay, que vol dir "cosa". En els textos espanyols es va escriure xay, que amb el temps es va quedar en x.

Els egipcis l'anomenaven aha, literalment "pila". Durant els segles XV i XVI se li va dir dors en llatí, chose en francès, cosa en italià o coss en alemany.

  



                                                                                                                                                                           Alexandra Carrión