Etiquetes

dimarts, 22 d’octubre del 2013

L'escalada, un esport de risc



Cecilia buil va néixer i viu a Hosca fa 40 anys.
La seva passió sempre ha estat l'escalada. De fet, professionalment és una tècnica esportiva d'escalada i barrancs i en viu professionalment. Per a aquest esport cal tenir un pes i una mida adequats. Aquesta noia pesa entre 57kg, i mesura 1,73m. 
El seu menjar preferit és el marisc, però ha de seguir una dieta molt equilibrada per poder practicar el seu esport. La seva capacitat i tenacitat han fet que sigui una de les millors escaladores de tot el món, reconeguda i admirada pels practicants d'aquest esport. És sorprenent com ha aconseguit escalar vies de dificultat màxima, de vegades amb el mínim de mesures de seguretat i, de vegades, fins i tot sense cap. 


Val la pena destacar que, tractant-se d'una dona, no ha aconseguit la projecció d'altres esports com ara Kilian Jornet, malgrat que es troba entre les millors del món. 
Deu ser per què és femenina?

Us recomanem que visiteu la seva pàgina web on podreu veure imatges i vídeos espectaculars de tota la seva trajectòria. Val la pena.
http://www.ceciliabuil.com




 




















Tipus d'escalada




Escalada en bloc

Es tracta de pujar petites parets i blocs de pedra en escalada lliure sense utilització de corda, un petit matalàs o un company a sota per si caigués a terra.






Escalada es sòl integrat

Proposa l’escalada de parets de gran alçada en lliure i sense la utilització de corda. Es tracta d’una especialitat d’un alt risc on un error pot significar la mort.







Escalada esportiva

Consisteix en l’ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança.
En la majoria d’ocasions es practica sobre vies curtes (fins a 30 m), però també existeixen vies llargues (fins a 1.000 m)






Escalada psicobloc

Consisteix a escalar parets sense corda però alçades importants habitualment sobre aigua pot esmorteir les caigudes.
Es va desenvolupar a Mallorca a partir de l’any 1978 on s’ha convertit en referència internacional.  


                                                                                                                                                Àlex Otero

UNA JOVE PROMESA!





Entrevista a l’ Anna Reina, una companya del nostre institut juga a futbol i fa de portera.


Els primers anys  del futbol femení al Barça. (1970-1988)

El primer partit de futbol que juga un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles. Posteriorment, el Barcelona participà al primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72).

Actualment tenim una jove portera al nostre institut, és l’Anna Reina alumna de 2n d’ESO. Va començar a jugar al Cunit als set anys en un equip format per nois. Va començar a jugar perquè el seu padrí entrenava al Víctor Valdès i a l’Anna li agradava això. Llavors li va agradar i per això va començar a jugar. Llavors un dia va dir al seu padrí que volia jugar a futbol. Ho va probar, li va agradar i per això va començar a jugar. Els seus pares estan molt il·lusionats perquè l’Anna pot complir el seu somni, i més encara perquè ells són molt del Barça i formen part de la Penya Barcelonista de Cunit.

  












Anna Reina amb unes companyes d'equip


Aquest any, el Barça ha estat observant-la per veure si tenia una bona projecció i gràcies a això aquest curs l’han fitxat. Està a la categoria al·leví-infantil i ha començat a jugar amb l'equip femení. Entrena dos dies a la setmana i dues hores a cada entrenament.
El seu ídol és Víctor Valdès i li agradaria arribar al primer equip femení del Barça. Està molt contenta amb l’organització que tenen i les seves instal·lacions i amb els fisios i els entrenadors perquè estan molt a sobre d’ella.               
A l’hora de motivar-se per
jugar un partit, l' Anna sempre pensa en superar-se asì mateixa i també en el suport de la seva família. Quan surt al camp té una mania: els guants han d'estar al seu gust, si no se'ls canvia. També li agrada tocar el pal de la portería abans de començar un partit.



                                                                                                                            Miguel Sicilia









ELS DIABLES DE CUNIT, LA VILA EN FLAMES.





El Ball de Diables és una tradició que va iniciar a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears. Actualment, la seva participació en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s'han convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats.
La història ens diu que representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucífer i la diablessa contra l'Arcàngel Sant Miquel.


El foc, com a símbol, sempre ha estat un element universal i estrany que ha causat inquietud entre els humans. També és extraordinari perquè genera esverament, i així mateix és insòlit, ja que produeix il·lusió al mon.
Actualment gairabé totes les colles de diables tenen a més el seu drac així com una colla de tambors que acompanyen el foc, dirigits pel seu cap de colla que és el que porta el ritme de la música.


A Cunit hi ha dues colles de diables, la dels grans i la dels més petits que ha estat creada aquest últim any. S'ha pres aquesta iniciativa per animar els més jocves a participar en el ball de diables i aconseguir que en un ftur hi hagi més membres de la colla gran.
Els vestits dels diables son bastant gruixuts, perquè no ens cremem quan ens cauen les crispes del foc a sobre. 
Tots els membres de  la colla dels diables porten una forca petita, menys el lucífer i la diablessa que porten forques mes grans per a que destaquin més, ja que son els principals.





Els nostres caps de colla son: Juan Pacheco a la colla de tambors dels petits, Aitor en la colla de tambors dels grans. Adrián Gallo i Oscar Pacheco fill son el lucífer i la diablessa dels petits,  Oscar Pacheco pare i Alberto Iserte son el Lucífer i la diablessa de la colla dels grans.
El Lucífer es l’àngel caigut del cel que un cop a l’ infern es nombrat el dimoni major, i la diablessa es la més entremaliada de tota la colla.
A cada rua, els diables de Cunit fem una encesa col·lectiva amb tots els diables.



 Adrián Gallo