Etiquetes

divendres, 27 de gener del 2012

Què són? On es troben? Per a què serveixen?


El liti i els Salars
Al món existeixen grans deserts de sal com en el Salar “d’Atacama” a Xile i el Salar “d’Uyuni” a Bolívia. La gran concentració de sals naturals hi fan impossible la vida. Però se’n pot extreure el liti, el metall més lleuger la densitat del qual és la meitat de la de l’aigua.

El salar d'Atacama és el major dipòsit salí de Xile. A més, és el cinquè salar més gran del món. Actualment s’utilis’utilitza per extreure el litindes. Aquest salar es considera que és la major reserva de liti del món.

El liti no es troba mai en estat lliure, sinó formant part de diversos minerals. Sembla quelcom modern, però no ho és. Abans de fer-se’n piles, ja s’usava en aliatges i en medicina. Abans el ferro i el coure eren els metalls utilitzats en la construcció de piles.  En el seu lloc es fa servir el plom en les bateries de cotxe, el níquel i el cadmi, el mercuri, i més recentment el liti. Quan els cotxes elèctrics deixin de ser una fantasia, caldrà alimentar-los amb les eficients i potents bateries de liti, ara per ara caríssimes. La demanda de liti creixerà, sens dubte, i caldrà buscar-lo en llocs remots, com ara els salars d’Uyuni i Atacama.

Un ordinador portàtil està alimentat per bateries de liti i gairebé és l’única font d’energia de telèfons, d’agendes, d’ipods, bicis elèctriques... que requereixen molta energia per funcionar.

Samuel Vaos

El Parkour , l’art del desplaçament acrobàtic

Parkour, l'art del desplaçament, és una disciplina que consisteix en anar d'un punt a un altre el més fluidament possible, utilitzant principalment les habilitats del cos humà. Els practicants són denominats com traceurs (traceuses en el cas de les dones). El va crear David Belle, quan tenia 15 anys, inspirat pel seu pare i les pel·lícules d'arts marcials. Les sabatilles de l'estil running són les més adequades per practicar el parkour. Han de ser còmodes, que agafin bé el turmell i amb una sola que subjecti bé, per no relliscar. D'altra banda, únicament roba còmoda, que permeti llibertat de moviment. No es necessita res més.


Hi ha diversos moviments anomenats tricks  que normalment consisteixen en rotacions de cos a l'aire:  mortals, frontflips, backflips, wallflips, aerials, àrabs...
 
Els moviments propis del parkour es caracteritzen per la seva efectivitat i fluïdesa. No serveix de res saltar una tanca amb la finalitat de pujar les cames el màxim que puguis, ha de ser amb la finalitat de passar-la el més ràpid possible.

És practica principalment a França, on va néixer. A Barcelona també se’n fan competicions, però no són tan importants. 

                                                                     Meritxell Salvador.

L’institut amb equip propi

Aquest any, ha augmentat la seva participació, ja que s’han apuntat més alumnes a aquesta activitat extraescolar. Entrenem  dimarts i dijous. Els dimarts a la tarda, al pati de l' institut, ho fa l’equip oficial (és a dir, el format pels alumnes que s’han inscrit a principi de curs) en sortir de classe. Els dijous,  per fer-ho una mica més divertit, entrenem al poliesportiu, l’equip oficial i altres equips de l' institut. L’objectiu del futbol sala aquest any  és jugar contra equips d’altres instituts... i sobretot guanyar! Com en altres anys el Jesús Méndez segueix com a entrenador.
Al proper número de la revista parlarem dels equips femenins de futbol i de bàsquet. El de bàsquet ja participa en els jocs esportius provincials en la categoria infantil. El de futbol participarà aviat en competicions comarcals.





Albert García.

Félix y Galatea

Una biblioteca que tanca. Nit. Pluja. Un vigilant nocturn. Una bibliotecària tímida. Dos coneguts que esdevenen amics i que esdevenen amants. Amants de la paraula. Del que es diu i del que no es diu. De la poesia ella, de la realitat ell. Galatea i Félix.

Dos personatges contraris que, a mesura que van entrant en el joc de la poesia, deixen endur i es converteixen en allò que estan llegint… I la nit avança la tempesta i avancen els poemes que els porten, irremeiablement, a creure que tot és possible…

Molt bona crítica per part dels alumnes de batxillerat que van assistir a la representació d’aquesta obra de teatre a l’Auditori de Tarragona, el passat   14 de novembre.

En acabar la representació, els actors van demanar si algun alumne  tenia l’afició d’escriure. L’alumna Ludmila Nikolic de 1r A va aixecar la mà i va acceptar el repte de pujar a l’escenari i llegir en veu alta alguns poemes que havia escrit. Ella mateixa ens ha comentat en veu de tots els companys, que l’obra va ser molt interessant i molt atractiva, malgrat la complexitat de crear una obra a partir de la lectura de textos poètics.


Te escribiría mil canciones

Si de mi te enamoraras.

Te daría el corazón sin que tú me lo robaras.

Déjame decirte lo mucho

Que te amo.

Me robaste el corazón

Y lo tenés en tus manos.

Aún recuerdo aquel día

En que te miré diferente

Recuerdo tu sonrisa

Y tu mirada entre la gente.

Pensé en callar y no decir lo que siento

Pero no decirte que te amaba

Era decir que te miento.