La història del surf
Durant segles, el surf va ser la part principal de l'antiga cultura polinèsia.
L’any 1778 una expedició britànica a mans del capità James Cook, que navegava des de Taití cap a Nordamèrica, es va trobar casualment unes illes, que durant el temps s’anomenaren illes Hawaii. L'expedició de James Cook va fracassar i James King va finalitzar l'expedició. James King va anotar la primera referència escrita sobre el surf, que practicaven els habitants de la Polinèsia.
L’any 1778 una expedició britànica a mans del capità James Cook, que navegava des de Taití cap a Nordamèrica, es va trobar casualment unes illes, que durant el temps s’anomenaren illes Hawaii. L'expedició de James Cook va fracassar i James King va finalitzar l'expedició. James King va anotar la primera referència escrita sobre el surf, que practicaven els habitants de la Polinèsia.
Cultura
El mot surfer (persones que practicaven el surf) fa referència a aquell que es dedica a baixar lliscant per les onades de la mar. Algunes persones practiquen el surf com una activitat per passar el temps i altres com a activitat de la seva vida.
Històricament s’utilitzaven cotxes grans per a poder portar el materiar com la taula de surf i la roba, els típics banyadors llargs que se solien portar mentre es surfejava.
Actualment, l'esport del surf representa uns ingressos de milers de milions de dòlars en la indústria del sector, especialment en els mercats de la roba i la moda surfera.
Actualment, l'esport del surf representa uns ingressos de milers de milions de dòlars en la indústria del sector, especialment en els mercats de la roba i la moda surfera.
El signe Shaka
El seu sinificat té a veure amb el surf. Representa una onada que per una part es quan el dit xic indica la entrada, i començament de la ona, els tres dits del mitg son la forma de la onada de quan el surfer està dins d’ella i el dit polze indica la sortida del surfer i l’acabament de la onada.
El seu sinificat té a veure amb el surf. Representa una onada que per una part es quan el dit xic indica la entrada, i començament de la ona, els tres dits del mitg son la forma de la onada de quan el surfer està dins d’ella i el dit polze indica la sortida del surfer i l’acabament de la onada.
Com es va començar a pacticar el surf
En aquells temps, algú va trobar la manera de perseverar l'esport portant el surf a terra ferma, introduint el que s'anomenà skateboarding. Aquesta nova modalitat de surf permetia experimentar sensacions similars i només requeria un monopatí.
Per simular encara més el surf sobre les ones, alguns surfistes van decidir practicar dins de piscines buides de formes circulars, aprofitant la improvitzada superfície còncava del terra com si fos una rampa per on poder baixar.
Material d’ una taula de surf
El material d’una taula de surf es divideix en tres grups, materia primera, eines i material de seguretat.
Materials
-Clark foam: el foam és el material que hi ha a l’interior de la taula de surf. Una escuma lleugera i mal·leable amb un reforç de fusta (ànima). El tipus de foam més utilitzat és la marca ’’Clark Foam’’ que ve de fàbrica amb una corvatura i forma perquè sigui un moviment més fàcil.
-La fibra de vidre: és el material que conjuntament amb la resina de poliéster cobreix el foam i la seva funció és com l’armadura metàl·lica en el formigó armat. El material és un teixit de fils de fibra de vidre que pot ser de diferents mides de gruix, el més usual és de quatre onces.
-La resina: material gelatinós i transparent que amb reacció amb el catalitzador es torna més dur. Es poden utilizar dos tipus de resina, de poliéster i la d'epoxi, que és més resistent.
-El catalitzador: És el que fa endurir la resina, en la de poliéster es barregen el 2% i en la de epoxi al 40%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada