Canvi de color de l'institut

Milena Gabriel Ibarra

 

Cada matí, cada tarda, comencem la jordana 

amb ulls tristos.Per què? Per què? 

– como diria el Mourinho – Des que vaig

arribar a Cunit no sento més que queixes 

sobre el color gris de l’IES Ernest Lluch i Martín 

(és que m’informo),i comentaris com que “sembla 

una presó”. Que no ens agradaria més si el 

decoréssim una miqueta? Sí, per dins és molt maco, 

amb color vermell, blau i groc, però, sé d’Instituts que 

han portat a terme projectes on els mateixos alumnes 

fan dibuixos, com graffitis, per exemple. Si és massa 

demanar una mà de pintura a fora, encara que sigui 

un avorrit color sòlid, potser a les pistes estaria prou bé. 

A més a més, això animaria els alumnes amb talent 

per a dibuixar, potenciaria la seva imaginació, gràcia 

i encant per aquest tipus d’art. No heu escoltat mai

que la gent es queixa sempre que els joves pinten 

a tot arreu? Doncs, estimats lectors crítics, el nostre 

institut és un bon lloc. És una bona manera
d’expressar-nos, crec. Amb el permís necessari, esclar!