Etiquetes

divendres, 30 de maig del 2014

La Celestina, una història d’amor tràgica



El passat 25 d’abril, els alumnes de primer d’ ESO van anar d’ excursió al teatre de Vilanova i la Geltrú, a veure la obra de ‘La celestina’. Aquesta excursió va ser organitzada pel Departament de Castellà del    Institut.
La obra va ser entretinguda,    sabíem i enteníem tots els       esdeveniments que anaven    succeint ja que ho havíem estat treballant en les hores de       Tècniques d’estudi.
Al finalitzar la obra, tots els actors ens van donar als assistents el torn de paraula per poder preguntar dubtes o curiositats que poguéssim tenir.
La visita al teatre va ser una sortida en la que vam poder relaxar-nos i gaudir i a la vegada aprendre amb una gran actuació.

María Bocanegra López 1rE




A La Celestina es mostren els   tràgics amors de Calisto i Melibea.
Calisto , un mosso intel·ligent i de classe alta , ha conegut en una horta , una mica allunyada de la ciutat, a la bellíssima Melibea , i s'ha enamorat    d' ella . Torna a trobar-la a la ciutat , prop de    l'església , i li comunica els seus sentiments ; ella ho acomiada    irritada . Torna Calisto a casa i confessa el seu amor i el seu pesar al seu criat Sempronio . Aquest li proposa que faci servir la vella   Celestina com a intermediària , perquè suavitzi l'aspror de Melibea .


Celestina aconsegueix entrar a la mansió de Melibea i intercedeix a favor del enamorat ; aconsegueix vèncer el seu esquivez i la jove correspon a Calisto . Sempronio i Pármeno , criats de Calisto ,     d'acord amb Celestina , volen  explotar la passió del seu amo , que havia ofert a la vella una     cadena d'or si aconseguia els seus propòsits . Els criats reclamen la seva part a la vella , que es nega ; la maten i fugen . Però són capturats i morts per la justícia .
Calisto sol visitar a Melibea 
grimpant al seu jardí per una escala de corda ; estant en ell , es produeix al carrer una baralla . El jove , pensant que un dels seus nous criats té problemes , desitja intervenir-hi i en baixar per l'escala cau al buit . Calisto mor , i Melibea , en saber-ho , puja a una torre i es llança des de dalt .
L'obra acaba amb el plor de 
Pleberio , pare de Melibea .


Carla Aguasca


dimecres, 28 de maig del 2014

Visitem el museu de les aigües






En el context de la setmana de l’Escola Verda els alumnes de 4t d’ESO vam anar d’excursió al  Museu de les Aigües de Cornellà. Ens vam  separar per classes, uns van començar pel museu i els altres pel laboratori. Al museu ens van explicar com es van construir les màquines i com treballaven. Ens van donar una pissarra amb fitxes perquè nosaltres les col·loquéssim com ens semblava que arriba l’aigua a casa nostra. Després la monitora ens va portar on estaven els molins d’aigua i ens va explicar com s’utilitzaven.




Nosaltres ens pensem que l’aigua  arriba molt fàcilment a les nostres cases però en realitat és un procés bastant llarg. L’aigua ve d’un riu o un mar, arriba fins un pou, del pou   passa a una mena de piscines on s’acumula, després a les calderes on  es converteix en vapor. El vapor acciona a unes  màquines que estan situades a la Sala de l’electricitat.



 




L’energia és transportada per un cable aeri fins al pou, del pou va fins a les bombes que agafen l’aigua des de 30 metres de profunditat i l’envien al dipòsit, on és emmagatzemada.
Del dipòsit arriba fins a les  canonades i als dipòsits de la xarxa d’abastament urbà i finalment arriba a les bombes d’impulsió que fa que arribi a les nostres aixetes.

Amb un PowerPoint ens van mostrar tot el procediment.











Ens van portar a fer una activitat on havíem de provar tres tipus d’aigua i saber    quanta sal hi havia. Després ens van posar una armilla reflectant i un casc de          seguretat per anar a una mena de piscines que contenien o bé   aigua, o bé aigua amb fang o carbó. Ens van mostrar un lloc molt gran on s’acumula tot el carbó que trauen de l’aigua.
Amb això va acabar la visita i ens vam disposar a tornar a Cunit no sense abans fer-nos una foto tots plegats. 




Fitxes on ens mostrava el camí que recorria l’aigua abans d’arribar a les nostres aixetes. 



Alexandra Carrión i Esther Perez