ELS DIABLES DE CUNIT, LA VILA EN FLAMES.

El Ball de Diables és una tradició que va iniciar a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears. Actualment, la seva participació en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s'han convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats.

La història ens diu que representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucífer i la diablessa contra l'Arcàngel Sant Miquel.

El foc, com a símbol, sempre ha estat un element universal i estrany que ha causat inquietud entre els humans. També és extraordinari perquè genera esverament, i així mateix és insòlit, ja que produeix il·lusió al mon.

Actualment gairabé totes les colles de diables tenen a més el seu drac així com una colla de tambors que acompanyen el foc, dirigits pel seu cap de colla que és el que porta el ritme de la música.

A Cunit hi ha dues colles de diables, la dels grans i la dels més petits que ha estat creada aquest últim any. S'ha pres aquesta iniciativa per animar els més jocves a participar en el ball de diables i aconseguir que en un ftur hi hagi més membres de la colla gran.

Els vestits dels diables son bastant gruixuts, perquè no ens cremem quan ens cauen les crispes del foc a sobre. 

Tots els membres de  la colla dels diables porten una forca petita, menys el lucífer i la diablessa que porten forques mes grans per a que destaquin més, ja que son els principals.

Els nostres caps de colla son: Juan Pacheco a la colla de tambors dels petits, Aitor en la colla de tambors dels grans. Adrián Gallo i Oscar Pacheco fill son el lucífer i la diablessa dels petits,  Oscar Pacheco pare i Alberto Iserte son el Lucífer i la diablessa de la colla dels grans.

El Lucífer es l’àngel caigut del cel que un cop a l’ infern es nombrat el dimoni major, i la diablessa es la més entremaliada de tota la colla.

A cada rua, els diables de Cunit fem una encesa col·lectiva amb tots els diables.

 Adrián Gallo

CONFLICTES AL MÓN

Malgrat tots els avenços que hi ha als segles XX-XXI, segueix haventconflictes socials en  alguns continents com Àfrica i Àsia, que són els dos on n'hi ha més  actualment.

AFGANISTAN (en guerra des de 2001) Causa : guerra civil entre les Forces Armades i els mujahidins ( guerrilles islàmiques ) que van pujar al poder el 1992 . Els enfrontaments donen lloc als talibans , que a finals dels anys 90 controlen el país . El 2001 , EUA envaeixen el país i derrota als talibans . Des de 2006 , la violència ha augmentat , després de la recomposició de les milícies talibanes . Els nens segueixen sent reclutats en l'Exèrcit i en els grups opositors .

ETIÒPIA ( en guerra des de 2007 )

Causa : el 1984 va sorgir un grup armat ( l'ONLF ) , que s'enfronta a l'exèrcit i reclama més autonomia per a la comunitat somali que viu al país . Les disputes al país se succeeixen des dels anys 70 . El 87% no disposa d'accés als serveis més bàsics .

NIGÈRIA ( en guerra des de 2001 ) 
Causa : el conflicte al Delta del Níger es deu fonamentalment a la disputa del petroli, que enfronta a diferents comunitats .El segrest de treballadors és una constant al país .

IRAQ ( en guerra des de 2003 )  
Causa : la invasió de l'Iraq el març de 2003 ha propiciat un conflicte en el qual s'han anat involucrant nombrosos actors : les tropes internacionals , l'exèrcit iraquià, milícies i grups insurgents , a més d'al- Qaida.

PAKISTAN (en guerra des de 2001) Causa : hi ha un conflicte armat a la zona nord-oest, a conseqüència del conflicte armat a l'Afganistan després dels bombardejos dels EUA el 2001 . Després de la caiguda del règim talibà . El 41 % de la població no disposa de sanejament bàsic.

BIRMÀNIA(en guerra des de 1948) Causa : grups armats insurgents s'enfronten al Govern i demanen el reconeixement de les seves particularitats ètniques i culturals ,així com l'estructuració territorial de l'Estat o la independència . La mortalitat infantil és superior al 10 % ..

ALGÈRIA ( en guerra des de 1992 ) Causa : les FIS van guanyar les eleccions municipals i legislatives davant del partit que va liderar la independència del país , el FLN , que no va acceptar la derrota . Hi ha una lluita armada entre diversos grups i l'exèrcit , que es recolza en milícies d'autodefensa .

Daniel Tamayo