Etiquetes

dijous, 24 de novembre del 2011

Un problema de diners


Itziar Barcina


Va començar farà 3 anys. Al 2011 encara hi seguim immersos,
no s’ha trobat cap solució. En els últims anys no hem
tingut en compte que consumim molt i gastem més diners dels
que hauríem de consumir. A moltes persones no els afecta la
crisi ja que potser els va bé amb els seu treball i encara
el conserven. Però n’hi ha d’altres que no passen de final de
mes perquè han perdut el treball i no tenen gaire diners .La
crisi ha provocat moltes manifestacions i retallades en els
treballs, i això només ha fet que empitjorar. A Espanya hi ha
uns 5 milions de persones que estan a l’atur, per culpa de la
crisi.
A mi en especial hi ha vegades que m’afecta, he deixat de
gastar-me els diners tan ràpid, de sortir tant, per tal d’ajudar
els meus familiars per anar cap endavant. Conec moltes persones
que s’han quedat a l’atur per la crisi, també en conec d’altres
que no els afecta i llavors poden tirar cap endavant. Desitjo
que s’acabi ja. Els joves ens queixem perquè rebem menys diners
per part dels nostres pares. Però en podem treure alguna cosa
positiva, com que ara consumim menys. I hauríem de seguir així
si no volem ensopegar un altre cop amb la mateixa pedra.

 

ESO i Batxillerat

Matheus Rodrigues

L’ESO es diferencia del batxillerat en 
què aquest últim no és obligatori. Però
aquesta no és l’única que hi ha. També
està la de nivell, què és molt alt. Una
diferència que pot marcar  l’aprovat o
el suspès al batxillerat. El salt de l’ESO
al batxillerat és molt gran per alguns,
els quals no poden seguir l’exigència;
així els notables i excel·lents es 
converteixen en suficients i insuficients
al batxillerat. El nivell de l’última
etapa de l’ESO és molt inferior 
a la que hauria de ser, ja que ha de
preparar-nos pels estudis post-obligatoris.
Molts alumnes que abans treien bona
nota no poden seguir el ritme 
de batxillerat, perquè no estan 
acostumats a treballar tant. Han
canviat l’aprovat pel suspès en no
res. Si segueixen així, molt pocs
podran passar a segon de batxillerat.
Per això cal treballar molt més per compensar
la falta de nivell, i així no arribar
tan fluix al batxillerat!


 









Canvi de color de l'institut


Milena Gabriel Ibarra

 
Cada matí, cada tarda, comencem la jordana 
amb ulls tristos.Per què? Per què? 
– como diria el Mourinho – Des que vaig
arribar a Cunit no sento més que queixes 
sobre el color gris de l’IES Ernest Lluch i Martín 
(és que m’informo),i comentaris com que “sembla 
una presó”. Que no ens agradaria més si el 
decoréssim una miqueta? Sí, per dins és molt maco, 
amb color vermell, blau i groc, però, sé d’Instituts que 
han portat a terme projectes on els mateixos alumnes 
fan dibuixos, com graffitis, per exemple. Si és massa 
demanar una mà de pintura a fora, encara que sigui 
un avorrit color sòlid, potser a les pistes estaria prou bé. 
A més a més, això animaria els alumnes amb talent 
per a dibuixar, potenciaria la seva imaginació, gràcia 
i encant per aquest tipus d’art. No heu escoltat mai
que la gent es queixa sempre que els joves pinten 
a tot arreu? Doncs, estimats lectors crítics, el nostre 
institut és un bon lloc. És una bona manera
d’expressar-nos, crec. Amb el permís necessari, esclar!

25 de novembre Dia Contra la Violència de Gènere




Itziar Barcina,
Adrià Jurado i
Guillem Estadella,
de 4t d'ESO, han enregistrat aquest document a Ràdio Cunit, amb motiu del  Dia Contra la Violència de Gènere.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Un laberint una mica complicat

Una castanyada passada per aigua.

Sempre ve de gust menjar unes castanyes torrades o un tros de coca. Si, a més, va acompanyat d'activitats divertides, encara millor! Aquest cop ha estat el 28 d'octubre. Les activitats que es van realitzar van ser les següents: la vigília, els de quart van poder tallar castanyes per poder-les torrar val demà i van fer les paperines. Els de primer no van poder fer el rallye fotogràfic que estava previst però van veure la pel·lícula Monster House com els de tercer. Els de segon van veure l'obra de teatre No em ratllis, que tractava sobre les drogues. Un concurs de karaoke per classes va ser l'activitat organitzada per als de quart. I els de batxillerat i cicles formatius van fer classe normal.

Els de quart van poder vendre les castanyes, els entrepans, les begudes, les coques...que prèviament havien preparat. Aquest cop sota els porxos dels vestidors, per si de cas. Per sort a l'hora del pati no va ploure.


dimecres, 9 de novembre del 2011

EL SURF




La història del surf

Durant segles, el surf va ser la part principal de l'antiga cultura polinèsia. 
L’any 1778 una expedició britànica a mans del capità James Cook, que navegava des de Taití cap a Nordamèrica, es va trobar casualment unes illes, que durant el temps s’anomenaren illes Hawaii. L'expedició de James Cook va fracassar i James King va finalitzar l'expedició. James King va anotar la primera referència escrita sobre el surf, que practicaven els habitants de la Polinèsia.

Cultura

El mot surfer (persones que practicaven el surf) fa referència a aquell que es dedica a baixar lliscant per les onades de la mar. Algunes persones practiquen el surf com una activitat per passar el temps i altres com a activitat de la seva vida.
Històricament s’utilitzaven cotxes grans per a poder portar el materiar com la taula de surf i la roba, els típics banyadors llargs que se solien portar mentre es surfejava. 
Actualment, l'esport del surf representa uns ingressos de milers de milions de dòlars en la indústria del sector, especialment en els mercats de la roba i la moda surfera.
El signe Shaka

El seu sinificat té a veure amb el surf. Representa una onada que per una part es quan el dit xic indica la entrada, i començament de la ona, els tres dits del mitg son la forma de la onada de quan el surfer està dins d’ella i el dit polze indica la sortida del surfer i l’acabament de la onada.





Com es va començar a pacticar el surf

En aquells temps, algú va trobar la manera de perseverar l'esport portant el surf a terra ferma, introduint el que s'anomenà skateboarding. Aquesta nova modalitat de surf permetia experimentar sensacions similars i només requeria un monopatí.
Per simular encara més el surf sobre les ones, alguns surfistes van decidir practicar dins de piscines buides de formes circulars, aprofitant la improvitzada superfície còncava del terra com si fos una rampa per on poder baixar.
Material d’ una taula de surf
El material d’una taula de surf es divideix en tres grups, materia primera, eines i material de seguretat.
Materials
-Clark foam: el foam és el material que hi ha a l’interior de la taula de surf. Una escuma lleugera i mal·leable amb un reforç de fusta (ànima). El tipus de foam més utilitzat és la marca ’’Clark Foam’’ que ve de fàbrica amb una corvatura i forma perquè sigui un moviment més fàcil.
-La fibra de vidre: és el material que conjuntament amb la resina de poliéster cobreix el foam i la seva funció és com l’armadura metàl·lica en el formigó armat. El material és un teixit de fils de fibra de vidre que pot ser de diferents mides de gruix, el més usual és de quatre onces.
-La resina: material gelatinós i transparent que amb reacció amb el catalitzador es torna més dur. Es poden utilizar dos tipus de resina, de poliéster i la d'epoxi, que és més resistent.
-El catalitzador: És el que fa endurir la resina, en la de poliéster es barregen el 2% i en la de epoxi al 40%.