Moltes vegades quan parlem d'art pensem en pintura o escultura de museus, però alguna vegada heu sentit a parlar del land art? Probablement, no. Als anys 60 es va originar un corrent d'art contemporani als paisatges de l'antic i àrid oest anomenat land art que significa art terrestre. El land art és una branca de l'art on només s'utilitzen elements de la natura. També és conegut com art terrestre o art conceptual.
Es tracta de fer estructures, dibuixos i simulacions amb elements de la natura. És un art poc conegut però molt interessant i espectaculars. S'utilizen molts efectes òptics nomes amb colors, també és molt comú que les creacions siguin en grans dimensions. Generalment les obres es fan a l'exterior i estan exposades als agents externs, que provoquen la seva erosió inclús la seva destrucció. Moltes de les obres ja no són visitables perquè han desaparegut, només poden ser vistes amb fotografies.
El land art té diferents modalitats segons els materials utilitzats. Alguns d'ells són terra, fusta, troncs i pedres. Tot i que també s'utilitzen materials no naturals com teles, màquines, pintures, etc. En algunes obres més exclusives s'utilitzen forces naturals com les orientacions dels equinoccis, el vent, el foc, la llum, els reflexos o l'aigua. A més a més en els últims temps han aparegut obres que utilitzen el temps expressat en art com la descomposició, el cicle vital, el reciclatge o la fecundació.
Alguns dels artistes més coneguts del land art van ser Dennis Oppenheim, que destaca pels seus treballs amb neu, o Robert Smithson, qui va crear el concepte slite sculpture.
Actualment és poc conegut, però hi ha en marxa diverses campanyes per promocionar-lo tant artísticament com culturalment.
Lucía vacas
