LA CASTANYADA
Jordi Domingo
La Castanyada és una festa popular a Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que se n'ha desplaçat la celebració ea dia abans d'aquesta diada. Consisteix, entre altres coses, en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. En molts llocs, el dia de Tots Sants, abans els passtisers organitzaven rifes de panellets i fruita confitada. Com el Halloween dels països anglosaxons, o el Magosto i el Samaín gallecs, prové d'una antiga festa ritual funerària.
Pel que fa al Magosto del nord de la Península Ibèrica, amb aquesta festa la castanya recupera la importància que el blat de moro i la patata van arrabata-li en els últims segles. En el segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdiessin el seu protagonisme en l’alimentació al camp. Tradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia també com agraïment per la collita rebuda.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -molt energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, el dia abans dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments fins que no podien més.
Pel que fa al Magosto del nord de la Península Ibèrica, amb aquesta festa la castanya recupera la importància que el blat de moro i la patata van arrabata-li en els últims segles. En el segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdiessin el seu protagonisme en l’alimentació al camp. Tradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia també com agraïment per la collita rebuda.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -molt energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, el dia abans dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments fins que no podien més.
Alguns historiadors diuen que la castanyada es va crear des de finals de segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans de l'ofrena als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o penellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: torrant les castanyes, es resava el rosari pels difunts de la família.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada