Etiquetes

dilluns, 24 de novembre del 2014

Un dels millors PROFESSORS





Sempre amb nosaltres




Xavier Gordillo  un magnífic professor.


Xavier Gordillo era un professor que donava  Ciències Socials.
Va començar al nostre institut al 2009 i hi va     estar fins al 2013. En aquests tres anys no  només es dedicava a explicar la seva assignatura sinó que es preocupava per  nosaltres i sempre estava  per treure’ns un somriure.
Els alumnes no sempre ensportàvem be amb ell ,i de vegades el fèiem enfadar. Tot i  això, ell sempre tenia molta paciència .
L'últim any que va passar amb nosaltres i el dia que ens va donar la notícia que ja no continuaria en el nostre centre, molts ho van passar malament     perquè  era un professor molt  estimat per  alumnes i     col·legues.
Abans de marxar de l'institut ens va prometre que vindria a la nostra              graduació i així va ser. Va venir amb alguns dels seus alumnes de Vilanova i la Geltrú.
Una de les coses que mai oblidarem del Xavi són els POSTIUS i  NEGATIUS....

Com ja sabem tots,  ja no  estàs aquí amb nosaltres.
El divendres 14 de novembre ens vas deixar. Volem donar-te les gràcies per tots aquells moments               inoblidables,somriures,i   tota la paciència que has tingut amb tots  nosaltres.
DESCANSA EN PAU!

 








El primer carnaval amb ell (1er E)


En la graduació(2014)


                                                                                                                Fatima El Fakir,  Ainara Delgado

Winter, el dofí que va recuperar la seva vida gràcies a una cua artificial.





  
Amb tan sols tres mesos d'edat, va perdre la seva cua després de ser atrapat per una xarxa de crancs a Florida.



Winter, és un dofí que va néixer el mes d’octubre de 2005. El centre marí       Clearwater Marine     Aquarium el va    trobar a Laguna   Mosquito a Mèxic. El CMA en va tenir   cura  prop de deu anys . El dofí , tenia tan sols tres   mesos de   vida, quan va ser trobat en un  parany de crancs.A més es trobava sol, malgrat que era una cria tan petita. Un pescador va tallar la línia del parany i va trucar al CMA.



En el centre, el     primer que van fer va ser, agafar-lo i posar-lo a una     piscina amb molta cura de no fer-li més mal del que ja hi tenia, li van    tenir que           amputar la cua conjunt amb dues        vertebres (que per als dofins son molt   importants per poder nedar) i el van tenir en observació durant una      setmana. Un veterinari li va crear una pròtesi de cua i al dofí no li va      agradar. Desprès de provar varies pròtesis hi van trobar el   motiu  de   perquè el dofí no volia les cues, era per la   senzilla raó de què les cues li feien mal . El veterinari va trobar-hi un material similar al làtex que no li fa mal i així pot nedar amb  normalitat.





Aquest mamífer pot nedar  sense la seva cua, però per mantenir la seva columna    vertebral         saludable, ha         d'utilitzar la pròtesi de cua que li van fer, la qual ha millorat la seva qualitat de vida, i utilitza només durant una hora o     menys cada dia, com a teràpia   física. La pell dels dofins és                       extremadament delicada, i per això   tampoc pot        utilizar la pròtesi de cua tot el temps.
Els veterinaris    estimen que  té aproximadament uns nou anys. Winter, és un dofí biònic, ja que ha  fet un enfrontament  les  expectatives negatives que li van donar les        veterinàries. Va poder adaptar-se a viure sense dues vèrtebres(molt    importants pels dofins), i es va     convertir en el dofí sense cua (més famós del món), esperança i          superació per a molts que s'enfronten a dificultats. El dofí winter, fa         espectacles per a nens i nenes amb problemes (paralítics, autistes,      nanismes, amputats, ....).
La nostra opinió és que aquest   mamífer és un exemple per humans, perquè un altre      animal no hagués deixat que cap humà li donés un cop de mà i en compte , de ser    agressiu amb els humans  va ser més social.







                                                                                                              Gal·la Díaz i José Mª Fernández